divendres, 21 de març del 2014

DIES



 El temps és un pinzell freturós d'acabar
el dibuix de les vides.
Per això la memòria
cal no guardar-la sempre
i no gravar massa signes al cor
que puguin comprometre'ns.
Els dies esgotats i ja viscuts
guardem-los assecats com flors marcides
en els fulls d'un vell llibre
del més antic prestatge.
O bé que es tornin núvols i tramuntin
esveltes serralades
fins arribar a les valls on dorm la boira
fets pluges de paraules.


Margalida Pons i Jaume


Molts anys!

2 comentaris:

fanal blau ha dit...

Per molts anys!
:)

joana ha dit...

gràcies!
li diré, ara mateix, de part teua.