dijous, 9 d’abril del 2009
dimecres, 8 d’abril del 2009
dilluns, 6 d’abril del 2009
dissabte, 4 d’abril del 2009
divendres, 3 d’abril del 2009
NO SE'N SALVA CAP...
(més si clikeu damunt es llibre i aquí)
"Este libro trata de rescatar las muestras de humor que nos ha dejado la historia de la filosofía y las bromas de las que han sido objeto los filósofos y sus ideas (tal vez burlarse de la filosofía sea, como dijo Pascal, hacer filosofía) [...] y eso que, la filosofía no es una disciplina pródiga en humor. A no ser que uno piense, como Bertrand Rusell, que "todo acto de inteligencia es una acto de humor".
(fragment des pròleg)
(fragment des pròleg)
Arístipo dispuso que en la lápida de su sepulcro se grabara la siguiente inscripción:
"Aquí descansa quien os aguarda" (pàg. 36)
Pedro González Calero
dijous, 2 d’abril del 2009
"Un armario de libros es el más hermoso de los jardines. ¡Y un paseo por sus estantes es el más dulce y encantador de los paseos".
Las mil y una noches
dimecres, 1 d’abril del 2009
"Hay quien usa el lenguaje de otros poetas y quienes usamos el lenguaje común".
Ángel González
DE TODAS FORMAS
Lo que queda
-tan poco ya-
sería suficiente
si durase.
NADA GRAVE
Ángel González
DE TODAS FORMAS
Lo que queda
-tan poco ya-
sería suficiente
si durase.
NADA GRAVE
(més si clikeu damunt es llibre)
"Cada dia estava més cansada. Els nens, quan entrava al pis, els trobava moltes vegades adormits. Els havia estès una flassada per terra al menjador, amb dos coixins, i els trobava adormits, de vegades molt acostadets i el nen amb un braç passat damunt de la Rita. Fins que no els vaig trobar més adormits i la Rita, tan petitona, feia hiiii... hiiiii... i es miraven amb el nen i el nen es posava un dit davant de la boca i li deia, calla. I la Rita tornava amb aquella mena de riure, hiiiii... hiiiii... hi... un riure molt estrany".
La plaça del diamant
(més si clikeu damunt es llibre)
" Tots es van girar a mirar el fum i les dones amb la dona del ferrer es van avalotar i em costa de saber... em costa de pensar, em costa de recordar, em costa de saber quines coses van passar primer que les altres, però a l'últim tot torna... quan ja ho he oblidat i m'he oblidat de mi i de tot... I torna el foc. Com si a dintre de la casa del ferrer que era la casa que cremava hi visqués el foc i el vent, i vent i foc tot sortís per les finestres a glopades senceres i a glopades trencades".
La mort i la primavera
Subscriure's a:
Missatges (Atom)