dijous, 31 de desembre del 2009
dimecres, 30 de desembre del 2009
CONTES...
(més si clikeu damunt es llibre i aquí)
"No em vaig poder estar de resseguir amb dos dits uns núvols mal il·luminats per una lluna morent, uns centímetres per sobre del vol de corbs i de la punta del penya-segat. El tacte era com de resina seca. A una certa distància semblava que un pintor s'hi hagués entretingut de veres, amb una paciència amorosa, i que cada pinzellada hagués estat meditada amb fruïció [...] Vam sortir a passejar per la platja. Tornàvem a estar junts, després d'una setmana de parlar només per telèfon. Una atzavara morta dreçava el seu arbre delicat en la nit. El xiringuito-restaurant ja havia apagat tots els llums. Ens vam asseure uns metres més enllà del lloc on un pescador -mig arrupit, menjant un entrepà- esperava moviment al fil. La canya, que havia plantat a la sorra, tenia una petita llum verda, fosforescent, a l'extrem. Semblava que una lluerna n'hagués fet tot el recorregut, del mànec a la punta, i, arribada al capdamunt, més morta que viva per l'esforç de l'ascensió, s'hi hagués estirat per passar-hi la nit.
Sota les natges, la sorra era freda. No hi havia més llum que la que escampaven les estrelles, molt feble. Em vaig ficar el rellotge a la butxaca i..." (pàg. 18-19)
Jordi Llavina
dilluns, 28 de desembre del 2009
dissabte, 26 de desembre del 2009
(RE)LLEGIT I PASSAT AMB NOTA ALTA
(més si clikeu damunt es llibre i aquí)
"El latín se enseñaba como lengua generadora del francés, como su ubicua fuente de percepción y de articulación. Se me instruyó que en la literatura, como en el arte, originalidad significa regreso a los orígenes (lección esta tan cierta como empobrecedora si se aprende demasiado pronto). Estos orígenes son históricos y filosóficos. El diccionario es el breviario del poeta; la gramática su misal [...] En cualquier forma artística bien lograda, ya se trate de un poema, una sonata o un cuadro, el pasado se torna presencia real, pero sin renunciar o perder su historicidad. Goza de la "libertad de tiempo", del mismo modo en que un hombre o una mujer gozan de la "libertad de la ciudad". ¿En qué clase, en boca de qué pedagogo acosado, irónico, o incluso ligeramente corrupto, oí la cita de Paul Eluard : Le dur désir de durer ("el duro deseo de durar")? Creo que al instante supe que ésta sería mi contraseña." (pàg. 45)
dijous, 24 de desembre del 2009
dimecres, 23 de desembre del 2009
dimarts, 22 de desembre del 2009
(més si clikeu damunt es llibre i aquí)
"Però, prou. No t'escric per parlar de feina, ni tampoc per fer safareig. Tinc un amic que necessita ajuda. No és un amic de carn i ossos, tot i que d'aquests, ineludiblement, també en tinc. Em refereixo a Soap: A journal of the Arts, la revista literària de la qual sóc fundador i director, amb els seus suplements anuals, Soap Express i The Best of Soap [...] La poesia invertida de Miriam Wildercamp va aparèixer amb regularitat a les nostres pàgines en una època en que ningú no en volia saber res. El nostre descobriment més recent és Dahlberg Stint, i espero que aviat causarà sensació de costa a costa. A més a més, jo també escric els meus propis relats, crítiques i de tant en tant algun poema breu. Fa set anys ben bons que dirigeixo la revista pràcticament sol. Durant aquest temps m'esforçat a no caure en una autosuficiència embrutidora i he procurat amb fúria poundiana imposar-hi uns nivells mínims [...] Ens va anar bé durant una temporada [...] Tal com està la situació econòmica, i pel que es veu, la gent de Nixon és incapaç de fer res per millorar-la, els meus ingressos personals han baixat, de fet s'han encongit, mentre que les despeses s'han inflat. Si no prenc mesures dràstiques, Soap tindrà problemes crònics [...] Marcus, arribo al punt essencial d'aquesta carta tan inconexa. Tinc una gran idea per a la primavera que ve. He pensat fer un simposi i a la vegada recés, taller i colònia d'escriptors. La idea és reunir talents de la regió de primer ordre i un públic que pagui per un cap de setmana de tallers i conferències [...] Ens faria molt bona publicitat tenir com a mínim una "figura nacional" [...] Juntament amb un "Sí" ben sonor, espero rebre de tu qualsevol idea brillant que puguis aportar al programa. No hi ha res definitiu, encara.
Espero no espantar-te si et dic que en moro de ganas de "parlar sense embuts" sobre algunes de les teves obres més recents.
El teu vell amic,
Andrew Wittaker
Fastigós, fastigós. Una mentida, una adulació, una estupidesa. Frases afalagadores. Com puc arribar a ser tant detestable?..." (pàg. 12-15)
El teu vell amic,
Andrew Wittaker
Fastigós, fastigós. Una mentida, una adulació, una estupidesa. Frases afalagadores. Com puc arribar a ser tant detestable?..." (pàg. 12-15)
Sam Savage
dilluns, 21 de desembre del 2009
I ARRIBÀ L'HIVERN...
Crepúsculo, Alburquerque, INVIERNO
No fue un sueño,
lo vi:
La nieve ardía.
Ángel González
lo vi:
La nieve ardía.
Ángel González
diumenge, 20 de desembre del 2009
(més si clikeu damunt es llibre i aquí)
La ciutat es concentra al voltant d'una plaça semicircular que es troba just al nord del Pont Vell. L'altre fragment semicircular, és a dir, la meitat inferior del cercle, és a l'altra banda del riu, al sud. Aquests dos semicercles es coneixen con les Places Nord i Sud, respectivament [...] A partir de la Plaça Nord diverses rengleres d'edificis de pedra i maó es despleguen com un vano. Cap edifici no té trets distintius, ni decoració, ni plaques. Totes les portes estan tancades i barrades, i no es veu ningú entrant ni sortint [...] Amb tot, cada vegada que volto per aquests carrers percebo estranys darrere les façanes, els quals aguanten la respiració mentre segueixen recerques que mai no coneixeré.
La Biblioteca es troba en una illa de cases d'aquest barri. No és pas un edifici més distingit pel fet de ser una biblioteca, tan sols és una construcció de pedra absolutament ordinària. Res no la declara una biblioteca [...] Si no hagués demanat al Guarda que m'expliqués el camí amb detall, mai no hauria reconegut l'edifici..." (pàg. 40-41)
La Biblioteca es troba en una illa de cases d'aquest barri. No és pas un edifici més distingit pel fet de ser una biblioteca, tan sols és una construcció de pedra absolutament ordinària. Res no la declara una biblioteca [...] Si no hagués demanat al Guarda que m'expliqués el camí amb detall, mai no hauria reconegut l'edifici..." (pàg. 40-41)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)