El inviernode lunas anchas y pequeños días
está sobre nosotros. Hace tiempo
yo era niño y nevaba mucho,
mucho. Lo recuerdo
viendo a la tierra negra que reposa,
apenas por el hielo
de un charco iluminada.
Es increíble: pero todo esto
que hoy es tierra dormida bajo el frío,
será mañana, bajo el viento,
trigo.
Y rojas
amapolas. Y sarmientos...
Sin esperanza:
la tierra de Castilla está esperando
-crecen los ríos-
con convencimiento.
Ángel González
(del seu llibre Palabra sobre palabra)
3 comentaris:
Preciós Joana. Saps? jo soc de Castella i tot això m'ha fet recordar-me de la meva infantesa, perquè és així tal com ho conta. Potser ara, Castella ja no espera amb tant convenciment, però espera.
Bon Nadal i una abraçada.
Si no t'importa ho poso al meu blog, dient que l'he agafat d'aqui.
Me n'alegro que t'hagi agradat, la poesia és el que té, sempre porta bons records.
No sabia que fossis de Castella, pensava que de Barcelona...i fins i tot, un poc de la nostra illa.
I no m'importa gens que ho posis al teu blog, tota la poesia d'Àngel és una meravella, quanta més gent la llegeixi molt millor.
Salut i Bones Festes de Nadal!
Doncs si, soc un poc de tot arreu. Castellana de neixement, catalana d'adopció i menorquina d'enamorament, a aquesta illa l'he adoptat jo.
Publica un comentari a l'entrada