He rebut dues cartes. Tota la setmana ha estat igual: al matí em dedico a la meva tesina, a la tarda m'ho prenc amb calma, al vespre em desespero per la feina, després de sopar passo el text a màquina i m'horroritzo en veure la meua incapacitat per expressar-me. Als matins em desperto a les set, i la ment clara que reservava per treballar desapareix tan bon punt em llevo. Visc com en un malson, ja no sé quin dia visc, no sé com el temps passa tan ràpid. (pàg. 36)
(més si clikeu damunt la foto)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada