dijous, 4 de juliol de 2013

ÉS A DIR


 Per no caure mai més
-i és avui que jo queia;
la caiguda pensable
ja vindrà certament-
em cal fer, més que passos,
intents.

Un designi de vol
per damunt de la terra,
un esquinç de rialla
en els llavis, i el cos
planejant com per l'aire
mai clos.

Per no caure mai més
poso el color en reserva
-pobre cor massa tendre
dins d'un fang massa vell!-
en campana de vidre
tot ell.

(pàg. 236)

Clementina Arderiu