dijous, 17 de setembre del 2009
dilluns, 14 de setembre del 2009
JOVENTUT, DIVÍ TRESOR!
"Pues que he suspendido. Me han salido mal los exámenes.
-Martina
Esto del nombre me mosquea ¿sabes? Es como una especie de conjuro: miras a alguien y sólo dices como se llama [...] Recojo mi nombre del suelo, y de paso el de mi padre, que también se ha caído, y se lo doy:
- Juan
Le sentó fatal [...] Con dieciséis años, si él dice Martina, yo digo Juan [...] Estuve unos diez minutos en mitad del salón. Al cabo de dos o tres ya no esperaba que mi padre me dijera algo [...] Pero, claro, imagina, ahora le tocaba a mi madre. Poli malo, poli bueno [...] Ahora me gustaría que me explicaras por qué has suspendido. ¿Hay algo que te preocupe?. No contesté.
- A lo mejor prefieres hablarlo con otras personas, no con nosotros. Pero si necesitas ayuda...
- Vale.
No lo digas, no lo digas, no lo digas. Pues lo dijo:
-Martina
Voy a empezar a estudiar ya. Ahora mismo. ¿Puedes salir por favor? [...] En vez de estudiar, me he puesto a escribirte. No eres un puto personaje inventado ni eres mi puto amor platónico. Te he encontrado y tú sí tienes música". (pàg. 16-20)
"Porque si hago algo mal, también es como si a ellos les suspendieran. Claro, si hago algo bien sonríen como si les estuvieran aprobando a ellos. ¿Y quién va a suspenderles o a aprobarles? ¿Es que no se dan cuenta de que ellos son los adultos? ¿Es que no se dan cuenta de que detrás de ellos no hay nadie?. Me parece que no, no se dan cuenta, ni lo huelen..."
(pàg. 37)
divendres, 11 de setembre del 2009
DISSET...QUE NO SÓN POQUES!
dijous, 10 de setembre del 2009
dimecres, 9 de setembre del 2009
UNA PRESÓ DE PAPER...
dilluns, 7 de setembre del 2009
diumenge, 6 de setembre del 2009

(més si clikeu damunt es llibre)
"De l'ofici d'escriure, me'n considero una aprenenta. Del plaer d'escriure i llegir, me'n considero entusiasta. Tot plegat ajuda a viure, que potser és l'afer més important [...] El novel·lista espanyol Juan Benet em va dir, tot imitant al seu adorat Faulkner, que si per escriure bé era necessari matar la mare, cremar la pròpia casa o violar la germana, doncs, que ell ho faria. Cada vegada m'hi embolicava més. No tan sols havia d'emborratxar-me totes les nits tenint com a meta una cirrosi irreversible, drogar-me o bé anar-me'n al llit amb la veïna que no en tenia cap culpa, sinó, que, a més, havia de quedar-me a casa, sense mare i forçar una de les meves cinc germanes -perquè Juan Benet, com Faulkner, no tenia en compte que també hi ha escriptores..., i aleshores, què, han de violar el germà? És a dir, per arribar a ser una bona escriptora, a construir "La inabastable pàgina ben feta", un conjunt de frases d'aquelles que no s'obliden, havia de portar una vida durísima i esgotadora. I, d'on trauria el temps per escriure, si tenia tanta feina per endevant? [...] Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Li va demanar Johnny Guitar a Joan Crawford. I ella li va contestar que l'estimava encara que fos mentida. Però mentre mentia, li deia la veritat. La mentida, és a dir, la literatura, és una droga. I, si ens falta, anem una mica penjats [...] L'única droga que no et mata -encara que et faci emmalaltir-, l'únic efluvi etílic, que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé el fetge, l'únic amor que no fa fàstic és la bona literatura."
dissabte, 5 de setembre del 2009
SOLS PARAULES...
lo que el silbar del viento cuando sopla,
o el sonar de las aguas cuando ruedan.
o el sonar de las aguas cuando ruedan.
Etiquetes:
Antonio Machado,
Ciutadella,
Fotografia,
Poesia
divendres, 4 de setembre del 2009
dimecres, 2 de setembre del 2009
6 CONTES REDONS...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)












