dijous, 10 de novembre de 2011

20 ANYS SENSE MONTSERRAT ROIG


Dibuix de na
Carme

El llimoner hi era i prou. Com tantes coses que veiem, davant de les quals passem de llarg sense adonar-nos que les retenim, sense pensar que les estem retenint per utilitzar-les després. El llimoner no va ser així. L’altre, el literari, havia esdevingut un símbol. Jo vivia tancada, com he dit, en un pati voltat de cases altes, enclaustrada sota una volta de cel blau o ennuvolat, sempre el mateix retall de cel, inamovible. Allò que desvetllava la meva imaginació era el carrer, perquè m’estava prohibit. Allí els nens eren lliures, vivien entre els gossos i els arbres, amb els genolls plens de crostes, jugaven a aventis, s’estossinaven i malparlaven. Quan vaig començar a anar sola per Barcelona, el meu carrer va deixar de ser misteriós. Aleshores el misteri era dins la ciutat, amb la seva grandesa, amb els seus barris on, qui sap, hi havia gent que vivia com li donava la gana. Les paraules dels adults em servien per a imaginar la prohibició. Alguna cosa de semblant passa amb l’amor i en l’amor hi ha molta literatura..."


9 comentaris:

fanal blau ha dit...

Has escollit un bonic fragment de totes les paraules que ens va regalar.
Que no van ser poques.

Carme ha dit...

Moltes gràcies per afegir-t'hi! M'ha agradat molt el teu fragment. Jo també n'he triat un d'aquest llibre, però diferent!

joana ha dit...

És bonic que la xarxa en vagi plena de les seves paraules. Que no van ser poques, com tu ben dius, fanalet.

Des res, Carme, ha estat un plaer.
He estat fa una estoneta per "casa teva" i l'he vist.
I m'ha agradat molt, també, el que contes al començament.

Bona nit a totes dues!

Carme ha dit...

Ja et tinc enllaçada... Joana!

joana ha dit...

Idò, des d'ara jo també...

Bon dia!

Quadern de mots ha dit...

Hem coincidit amb la tria del llibre, però no amb l’excel•lent trosset del llimoner.

Audrey ha dit...

Bonic homenatge!.

Salutacions,

joana ha dit...

Qualsevol fragment de la seva obra és excelent, Quadern de mots.
Gràcies pel teu comentari.

Tens raó, Audrey, és un bonic homenatge el que se li ha fet avui.
Les seves paraules han anat de casa en casa a la vista de tots/es.

Bona nit!

vpamies ha dit...

I molts fragments poden fer un bon tot!

Cada aportació a aquests homenatges és única i necessària. Gràcies, Joana!