dimecres, 9 de novembre de 2011

DE CINC LLETRES...

2 comentaris:

fanal blau ha dit...

Ets una lectora forgiana de l'encantador Forges!
A mi sempre m'ha agradat regalar, i regalar llibres. Trobo que fan de bon present i els pots adaptar al gust de cadascú. N'hi ha per donar i vendre, i pots triar. Mentre el compres, a més a més, t'assegures passar una bona estona a la llibreria, i encaterinar-te'n d'algun més i auto-regalar-te'l.
Després sempre pots llegir-los, rellegir-los, deixar-los en préstec, o aparcar-los temps a les prestatgeries, que tard o d'hora, tornaràs a buscar-los.
Què "chungo" deu ser viure sense ells"!

El que si que m'esfereeix una mica, en aquesta era de les grans tecnologíes, és veure les nenes i els nens, amb aquestes motxil·lotes plenes de llibres de text, i que en canvi, el llibre pel gust de la lectura, sigui tant difícil d'entrar en algunes cases.

Ara, després d'aquest rotllo,Forges potser em diria:
- Señora, ponga el "pause"!

:)

joana ha dit...

M'agrada molt, tant es nota? jeje
Té un munt inabastable de vinyetes referint-se a aquests "artefactes" tan bonics i a la lectura.

I m'agrada molt el que contes dels llibres, de les teves passejades per les llibreries... i dels nanos amb poc hàbit (¡és ben trist!) per la lectura. Però que hi farem!

Estic segura que si en Forges t'escoltes diria: "¡Siga usted, señora!" (res de pausa)

Bon vespre!