dimarts, 8 de novembre del 2011

CALENDARI


De tan veloç, aquest món no commou.

Pugna el silenci per guanyar nous àmbits,
però només hi ha lloc per la notícia.
De tan veloç, el món es desgavella.
Cap pensament no sap dir l'hora exacta
i el venerable racó dels profetes
ara l'ocupen mitjans mediàtics.
Algú pot dir si el vent bufa a deshora?
si "fer l'amor" és o no un eufemisme?
si es compliran les promeses i els pactes?
si de tant viure no perdrem la vida?
o si ens sobraran fulls de calendari
quan ja no hi hagi temps per repensar-se?
"El món va a la catàstrofe", ja ho deia
el gran Vicent anys ha. Contrast estúpid:
per descansar fem esports d'aventura.
-No exagereu?
-Doncs no, gens no exagero,
només cal que mireu al voltant vostre.

Miquel Martí i Pol




dilluns, 7 de novembre del 2011

DESTÍ...


" Anduve dando tumbos una temporada, durmiendo en casas de amigos, ganando algo de dinero gracias a mis conocidas habilidades mecanográficas. Coloqué unos cuantos artículos en el periódico local. Me hicieron un contrato de seis meses como auxiliar administrativo en una compañía de seguros médicos. Era verdad lo que me había dicho mi padre: escribiendo a máquina uno siempre se abre paso en el mundo. Alquilé un apartamento. Por primera vez vivía completamente solo. Me hicieron fijo en la oficina. Me enamoré de manera rutinaria unas cuantas veces, más que nada por culpa de ese instinto que me empuja a estar enamorado desde que tenía siete u ocho años. Reescribí mi novela: inesperadamente gané con ella el premio de narrativa que convocaba un ayuntamiento de Castilla-La Mancha. No era un premio, la verdad, que tuviera mucha difusión, y es posible que los dos mil ejemplares impresos de mi novela aún sigan almacenados en los sótanos del mecenazgo manchego, pero a pesar de todo me entrevistaron en un periódico de Ciudad Real y en un programa de Radio Granada donde trabajaba un amigo mío, y recibí unos cuantos telegramas de felicitación [...] Yo era ya un escritor porque los demás habían decidido que lo era, y cuando digo los demás me refiero, por supuesto, a diez o doce personas: un editor, unos cuantos críticos, algún compañero de trabajo, algún lector angélico que me enviaba una carta [...] En los angostos límites, en el minifundismo literario de mi celebridad, yo me volvía secretamente vanidoso." (fragment pàg. 40-41)


dissabte, 5 de novembre del 2011

BOSQUE


(El Retiro 5.11.2011)


Cruzas por el crepúsculo.
El aire
tienes que separarlo casi con las manos
de tan denso, de tan impenetrable.
Andas. No dejan huellas
tus pies. Cientos de árboles
contienen el aliento sobre tu
cabeza. Un pájaro no sabe
que estás allí, y lanza su silbido
largo al otro lado del paisaje.
El mundo cambia de color: es como el eco
del mundo. Eco distante
que tú estremeces, traspasando
las últimas fronteras de la tarde

Ángel González


No hay en el mundo nada
que, en sentido absoluto,
nos pertenezca


José Saramago

divendres, 4 de novembre del 2011

Las citas, cuando quedan esculpidas en nuestra memoria, nos sugieren pensamientos originales; además, despiertan en nosotros el deseo de leer a los autores de los cuales han sido tomadas.

Winston Churchill

dijous, 3 de novembre del 2011


La vida en la tierra sale bastante barata. Por los sueños, por ejemplo, no se paga ni un céntimo. Por las ilusiones, sólo cuando se pierden


Wislawa Szymborska



dimecres, 2 de novembre del 2011

CONVERSA ENTRE LLIBRES


(vinyeta El País 2.11.2011)

LEO VIDAL


" De fet, es f
a tard, i m'agradaria que parléssim concretament de l'encàrrec. Sospito que no seré l'home adient. Si ha arribat fins a mi, ja deu saber que sóc un simple periodista d'investigació. Busco fonts, em documento, escric articles de fons... aquesta mena de coses. No veig com podria ser-li útil [...] - Com vosté, a mi abans d'encarregar una feina m'agrada rastrejar el currículum del candidat -va dir finalment-. I el seu és molt interessant. Si no vaig errat, fa uns quants anys va trobar una fotografia inèdita de Himmler a Montserrat. I més recentment crec que també ha estat involucrat en la recuperació d'una calaixera robada al Call de Girona. Segur que va ser una aventura fascinant [...] - Ja és hora de sopar. Li proposo que en parlem en un restaurant al qual m'he aficionat darrerament. M'hi acompanya? La meva experiència com a galerista em diu que sense una bona taula els negocis fracassen [...] Mentre baixàvem els graons, vaig tenir ganes de fúmer una puntada al cul d'aquell alemany setciències. Tot i així, ja havia perdut massa temps per no saber almenys quin era el negoci que em proposava. La curiositat mata el gat i els periodistes imprudents. Després de passar entre les escultures cobertes amb llançols, l'Steiner va obrir la porta del carrer i va dirigir una darrera mirada a l'interior. Amb expressió melangiosa va declarar: - Tenia raó quan ha dit que res d'això no és introbable. Són peces que entren i surten per mantenir viva la galeria, per fer bullir l'olla, com diuen els catalans. El que li plantejaré aquesta nit... això sí que és un repte. Espero que no hagi perdut els nas, perquè l'haurà de ficar en un dels misteris més grans de l'art modern." (fragment pàg. 24-26)


dimarts, 1 de novembre del 2011