Si
la matemàtica és
la més exacta
de les ciències,
la poesia és
la més exacta
de les lletres

Joan Margarit

EL PASSAT ES FA PRESENT...

(més si clikeu damunt es llibre)

"En l'illa del passat havien coincidit tres noies abocades a la metròpoli des del mapa comarcal.Van viure en pisos diferents el primer any a ciutat i a partir de la coincidència en alguna de les moltes i petites organitzacions clandestines o semicladestines de l'època van pensar a viure plegades. Tenien disset anys. Eren com refugiades, expatriades dels pobles i les petites ciutats on havien nascut, lluny per fi de les mares i alhora necessitades de la seva presència, tutelar o terrorífica, que de tot n'hi ha [...] La nostàlgia de la mare obria un forat que duraria anys, potser sempre, una perspectiva per la qual no estaven advertides, que no coneix ningú. Qui pot dir com s'ha d'escometre el sentiment de llunyania. Si no és llegint els clàssics, que han dit coses que al cap dels anys recordarien: A cadascú l'arrossega el seu plaer. El plaer d'elles era allunyar-se del cau natal.
El poeta Virgili hauria acaronat aquelles tres noies que el citaven amb orgull ferotge. No l'havien llegit, el coneixien per un anunci de la tele, aleshores en blanc i negre, a la qual normalment no feien gaire cas ara que havien deixat la provincia [...] Tot era nou de trinca, la música moderna, el ball solt, la publicitat, les coses del plàstic, l'assecador de cabells, el transistor i el casset, els discos. Les tres amigues s'ensumaven que citar un poeta clàssic a partir d'un anunci no era gaire legal. Dir que ho treies d'un anunci era aleshores una cosa reaccionària. Estava prohibit ser reaccionari, per sobre de qualsevol altra cosa. I, a la vegada, calia reaccionar constantment. Era una paradoxa que no gosaven interrogar."
(p. 37-38)

Mercè Ibarz

CENT...

Cerca del agua te quiero llevar

Cerca del agua te quiero llevar
porque tu arrullo trascienda del mar.

Cerca del agua te quiero tener
porque te aliente su vívido ser.

Cerca del agua te quiero sentir
porque la espuma te enseñe a reír.

Cerca del agua te quiero, mujer,
ver, abarcar, fecundar, conocer.

Cerca del agua perdida del mar
que no se puede perder ni encontrar.

Miguel Hernández

en la veu de Joan Manuel Serrat

(Hijo de la luz y de la sombra)

(Cala Tirant, Menorca-agost 2010)

DUES DE LES "NOSTRES"...

"gin" o "idò"

en el nou diccionari de l'IEC

INTERROGANTS...

¿Quién dijo que leer es fácil? ¿Quién dijo que leer es contentura siempre y no riesgo y esfuerzo? Precisamente, por que no es fácil, es que convertirse en lector resulta una conquista. Graciela Montes

"HE BASTIT ESTRUCTURES D'EDIFICIS..."

(més si clikeu damunt es llibre i aquí)


Lectura

M'ha fet entrar en unes altres vides.
Fa dies que llegeixo, però avui
aixeco els ulls. No sé a penes res
de qui ha escrit aquest llibre.
M'avergonyeixo de només conèixer-ne
la lucidesa. La supervivència
no és més que aquesta mena
de conversa en silenci i sense temps.
Això és aterridor
i passa en l'abisme de la ment,
aquest cel blau i fred on l'amor és
l'única forma de posteritat.

Joan Margarit

"LLEGIR TAMBÉ ÉS ESCOLTAR"...

(més si clikeu damunt el cartell)

uns minuts en versió original

AMB VEU PRÒPIA...

(més si clikeu damunt es llibre i aquí)

"A veces, digo que hacer una novela es lo mismo que hacer una silla: la silla tiene que tener cuatro patas, tiene que estar equilibrada, la persona tiene que sentarse en la silla y estar a gusto, hay una estructura y las cosas tienen que estar apoyadas unas en las otras para que la silla no se caiga. Y por otra parte, si la silla además de funcionar, de responder a la necesidad que uno tiene a la hora de sentarse de que sea sólida, puede llevar una estética, puede ser hermosa, bien diseñada, pues ahí tenemos... Pero todo necesita ser sólido, y la novela, desde mi punto de vista, tiene que tener una estructura en que el lector no diga "pues aquí falta algo" o se alargó excesivamente. Todas son partes de un todo que tiene que funcionar de una forma, en el fondo, equilibrada. Quizás puede parecer sorprendente que yo diga que escribir una novela es lo mismo que hacer una silla, pero eso sólo significa el respeto al trabajo bien hecho: puede ser na novela o puede ser una silla, y quien dice una silla puede decir muchísimas otras cosas (pág. 278-279)

José Saramago

I A PARTIR DE LES ONZE..

(Ciutadella 24.10.2010)

Escriptors i Glosadors han posat punt i final
a un cap de setmana "Fet a Amèrica"

AMB ACCENT LLATINOAMERICÀ I MENORQUÍ...

(més)

Prosa i Poesia en un dissabte migdia

(Claustre des seminari, Ciutadella 23.10.2010)

"dirigits" per
Lolita Bosch


Giovanna Rivero - Pere Gomila - Antonio J. Ponte



J.Mª Quintana - Inés Bortagaray - Ponç Pons - Sergio Chejfec



Maite Salord - Lina Meruane - Pau Faner - Yuri Herrera


<<<<<<<>>>>>>>

i al capvespre...taula redona

(Casa de cultura, Ciutadella - 23.10.2010)

amb tres d'ells per rallar-nos de literatura
i de la seua escriptura

(més aquí i aquí)