No tenemos necesidad de institutos de investigación sino de habitaciones silenciosas donde se aprenda a leer alrededor de una mesa. George Steinerdissabte, 12 de març del 2011
AMB UN LLIBRE A LES MANS...
No tenemos necesidad de institutos de investigación sino de habitaciones silenciosas donde se aprenda a leer alrededor de una mesa. George Steiner
divendres, 11 de març del 2011
SONS I GRAFIES...
Àvidament ressegueixo amb la llengua
el contorn de les teves paraules,
en copso la textura i el relleu
i el mordent que m'aviva les dents.
Al mossec de les meves paraules,
la teva ment se m'obra com un fruit
i la polpa se'm fon, carn endins.
Maria-Mercè Marçal
(p.137)
Resulta difícil imaginar un tesoro más grande que el compuesto por el María Moliner, el Coromines o el Larousse, además del Oxford y el de sinónimos y antónimos. No es que ese conjunto fuera perfecto para llevárselo a una isla. Es que él es en sí mismo una isla.
Juan José Millás
dijous, 10 de març del 2011
dimecres, 9 de març del 2011
PER A NENS... I NO TAN NENS
"Encara no dos quilòmetres més enllà de casa nostra, vivia un home que es deia "senyor Sommer". Ningú no li sabia el nom de pila, si es deia Peter o Paul, Heinrich o Franz-Xaver, o potser doctor Sommer, professor Sommer o doctor professor Sommer. Se'l coneixia única i exclusivament pel nom de "senyor Sommer" (Sommer en alemany significa "estiu"). Tampoc no sabia ningú si tenia algun ofici ni si mai n'havia tingut cap. Només se sabia que la seva dona treballava, feia nines. Dia rere dia s'asseia al soterrani i amb llana, roba i encenalls confeccionava unes nines petites que un cop la setmana embalava en un paquet ben gros que duia a l'oficina de correus [...] No hi havia ningú que sabés d'on eren els Sommer. Simplement un dia havien arribat al poble (ella amb autobús i ell a peu), i des d'aleshores s'hi van quedar per sempre més. No tenien ni fills ni parents, i no els anava a veure mai ningú. Encara que ningú no sabia res dels Sommer, especialment d'ell, es pot assegurar amb prou fonament que el senyor Sommer era de bon tros l'home més conegut de tota la comarca. En els més de seixanta quilòmetres de contorn del llac no hi havia ningú, home, dona, nen, ni tan sols gos, que no conegués el senyor Sommer, ja que ell caminava incessantment. Recorria aquells paratges des del matí ben d'hora fins ben tard del vespre. No transcorregué cap dia sense que sortís a caminar. Ja podia nevar o pedregar, haver-hi tempesta o ploure a bots i barrals, el sol podia cremar o acostar-se un huracà. Ell continuava fent camí [...] Quan la canalla endormiscada ens afanyàvem cap a l'escola, ens el topàvem de cara ben fresc i espavilat: ja feia hores que havia sortit de casa. Al migdia tornàvem cap a casa cansats i afamats: ell ens avançava amb un pas ben lleuger. I si aquell mateix vespre mirava per la finestra abans d'anar-me'n al llit, podia ser que allà baix, al camí del llac, per uns instants distingís vagament la figura alta i prima del senyor Sommer [...] El seu aspecte era inconfusible fins i tot en la llunyania". (fragment p. 12-15)
LA PLOMA ESCARRITXA
La plom
a escarritxa: al diable!Estic damnat a l'escarrit etern?_
Doncs, vinga, agafo el tinter
I escric amb densos rius de tinta.
Com llisca, quin dollàs, quina empenta!
Com me'n surto, com m'hi engresco!
Potser la lletra no és gaire clara_
I què hi fa? Qui es llegeix el que escric?
Friedrich Nietzsche
(p. 147)
dimarts, 8 de març del 2011
FOREVER...
Si Dios fuera mujer
Mario Benedetti
¿Y si Dios fuera mujer?
pregunta Juan sin inmutarse,
vaya, vaya si Dios fuera mujer
es posible que agnósticos y ateos
no dijéramos no con la cabeza
y dijéramos sí con las entrañas.
Tal vez nos acercáramos a su divina desnudez
para besar sus pies no de bronce,
su pubis no de piedra,
sus pechos no de mármol,
sus labios no de yeso.
Si Dios fuera mujer la abrazaríamos
para arrancarla de su lontananza
y no habría que jurar
hasta que la muerte nos separe
ya que sería inmortal por antonomasia
y en vez de transmitirnos sida o pánico
nos contagiaría su inmortalidad.
Si Dios fuera mujer no se instalaría
lejana en el reino de los cielos,
sino que nos aguardaría en el zaguán del infierno,
con sus brazos no cerrados,
su rosa no de plástico
y su amor no de ángeles.
Ay Dios mío, Dios mío
si hasta siempre y desde siempre
fueras una mujer
qué lindo escándalo sería,
qué venturosa, espléndida, imposible,
prodigiosa blasfemia.
pregunta Juan sin inmutarse,
vaya, vaya si Dios fuera mujer
es posible que agnósticos y ateos
no dijéramos no con la cabeza
y dijéramos sí con las entrañas.
Tal vez nos acercáramos a su divina desnudez
para besar sus pies no de bronce,
su pubis no de piedra,
sus pechos no de mármol,
sus labios no de yeso.
Si Dios fuera mujer la abrazaríamos
para arrancarla de su lontananza
y no habría que jurar
hasta que la muerte nos separe
ya que sería inmortal por antonomasia
y en vez de transmitirnos sida o pánico
nos contagiaría su inmortalidad.
Si Dios fuera mujer no se instalaría
lejana en el reino de los cielos,
sino que nos aguardaría en el zaguán del infierno,
con sus brazos no cerrados,
su rosa no de plástico
y su amor no de ángeles.
Ay Dios mío, Dios mío
si hasta siempre y desde siempre
fueras una mujer
qué lindo escándalo sería,
qué venturosa, espléndida, imposible,
prodigiosa blasfemia.
Mario Benedetti
dilluns, 7 de març del 2011
30
Deixa que el mots conservin el misteri
del seu origen, per impur que sigui;
però salva'ls si pots de la feixuga
servitud que els sotmet a gratuïtes
verbositats, a incerts malabarismes.
L'essencial es diu amb senzillesa.
El poema, que sigui l'aire en què
cada mot, exaltant-se, recuperi
la plenitud, l'esclat, la fantasia.
Miquel Martí i Pol
(p. 160 Antologia Poètica)
del seu origen, per impur que sigui;
però salva'ls si pots de la feixuga
servitud que els sotmet a gratuïtes
verbositats, a incerts malabarismes.
L'essencial es diu amb senzillesa.
El poema, que sigui l'aire en què
cada mot, exaltant-se, recuperi
la plenitud, l'esclat, la fantasia.
Miquel Martí i Pol(p. 160 Antologia Poètica)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)