dimecres, 9 de març del 2011

PER A NENS... I NO TAN NENS



"Encara no dos quilòmetres més enllà de casa nostra, vivia un home que es deia "senyor Sommer". Ningú no li sabia el nom de pila, si es deia Peter o Paul, Heinrich o Franz-Xaver, o potser doctor Sommer, professor Sommer o doctor professor Sommer. Se'l coneixia única i exclusivament pel nom de "senyor Sommer" (Sommer en alemany significa "estiu"). Tampoc no sabia ningú si tenia algun ofici ni si mai n'havia tingut cap. Només se sabia que la seva dona treballava, feia nines. Dia rere dia s'asseia al soterrani i amb llana, roba i encenalls confeccionava unes nines petites que un cop la setmana embalava en un paquet ben gros que duia a l'oficina de correus [...] No hi havia ningú que sabés d'on eren els Sommer. Simplement un dia havien arribat al poble (ella amb autobús i ell a peu), i des d'aleshores s'hi van quedar per sempre més. No tenien ni fills ni parents, i no els anava a veure mai ningú. Encara que ningú no sabia res dels Sommer, especialment d'ell, es pot assegurar amb prou fonament que el senyor Sommer era de bon tros l'home més conegut de tota la comarca. En els més de seixanta quilòmetres de contorn del llac no hi havia ningú, home, dona, nen, ni tan sols gos, que no conegués el senyor Sommer, ja que ell caminava incessantment. Recorria aquells paratges des del matí ben d'hora fins ben tard del vespre. No transcorregué cap dia sense que sortís a caminar. Ja podia nevar o pedregar, haver-hi tempesta o ploure a bots i barrals, el sol podia cremar o acostar-se un huracà. Ell continuava fent camí [...] Quan la canalla endormiscada ens afanyàvem cap a l'escola, ens el topàvem de cara ben fresc i espavilat: ja feia hores que havia sortit de casa. Al migdia tornàvem cap a casa cansats i afamats: ell ens avançava amb un pas ben lleuger. I si aquell mateix vespre mirava per la finestra abans d'anar-me'n al llit, podia ser que allà baix, al camí del llac, per uns instants distingís vagament la figura alta i prima del senyor Sommer [...] El seu aspecte era inconfusible fins i tot en la llunyania". (fragment p. 12-15)

il·lustrat per Sempé