dissabte, 28 de novembre de 2009

(més si clikeu damunt es llibrei aquí)

"Un secret no fa soroll; viu al teu racó més fosc, on s'asseu i espera. A vegades fa un salt o es regira però bàsicament s'espera com l'aranya espera la mosca [...] Hi ha secrets d'una persona i secrets de dues persones [...] El llapis en va parlar suaument mentre dibuixava. Em va dir: "Seré amic teu per tota l'eternitat." Jo li vaig dir: "Què és l'eternitat?" El llapis va respondre: "Un lloc sense parets ni terra. Hi ha llum i se sent la música del vent." Vaig dibuixar l'eternitat. Tenia pedres i aigua i hi bufava el vent [...] "Què s'hi fa, a l'eternitat?", li vaig preguntar al llapis mentre dibuixava. "Et transformes en l'ull del món, ho veus tot, tot t'entra a dins i quan entra no fa mal. Tremola. Tens ales." "S'hi pot ballar, allà? "Sí, es clar." Vaig dibuixar ales que ballaven les unes amb les altres, que m'alçaven i em feien girar fins que era a l'ull del món. "Què s'hi menja, a l'eternitat?", vaig preguntar. El llapis va dir: "Pomes." Vaig omplir el cel de pomes..." (pàg. 10-25)