Algú pentina els cabells de la tarda.
Pels esbarzers dels crits
la llum no s'esparraca.
Si mor -i ha de morir-
serà de cansament,
i aleshores la nit n'engolirà les restes.
Al fons del pou hi haurà, com sempre, estrelles.
la llum no s'esparraca.
Si mor -i ha de morir-
serà de cansament,
i aleshores la nit n'engolirà les restes.
Al fons del pou hi haurà, com sempre, estrelles.
Miquel Martí i Pol
1 comentari:
Preciós poema d'en MM i P!
Em deixaré caure al pou...
Bona nit, joana!
Publica un comentari a l'entrada