dimarts, 28 d’agost de 2012

A L'ESTIU DE 2010...

"En De Mor li llença una mirada irònica.
- ¿La societat del benestar? -repeteix rient-, ¿Quina societat del benestar? Europa va descobrir la societat del benestar després de la Segona Guerra Mundial i sota la pressió dels països comunistes. Aquests països parlaven constantment d'una societat així, i l'Europa occidental la va adoptar per limitar l'expansió del comunisme. Les societats del benestar es van ensorrar el 1989, amb la caiguda del mur de Berlín, senyor Galanópulos, i cregui'm, no vam perdre res -canvia de to i continua, aquest cop seriosament-: Ja no hi ha societat del benestar, senyor Galanópulos. Només hi ha grups de pressió. Empresaris que lluiten pels seus interessos, treballadors que lluiten pels seus, a través dels sindicats i altres organitzacions; només hi ha grups que defensen els seus interessos. La societat que vosté diu és un invent [...] -Creu que ens en sortirem? -li pregunta el comentarista televisiu. En De Moor somriu.
-La resposta no és fàcil. Mirin, Grècia és la pedra que va cap als fons. Mentre s'enfonsa, provoca cercles. El primer són els països del sud. Si aquests no s'enfonsen, Grècia té més possibilitats de salvar-se. El segon, i el cercle més gran, és europa, amb una moneda única, però sense una política econòmica única i amb polítiques diferents i enfrontades. Per això li he dit abans, senyor Galanópulos, que no hi ha societat. I si n'hi ha, la societat més gran seria la Unió Europea. Però també a Europa només hi ha grups socials socials i interessos enfrontats, que fan servir la mateixa meneda. Conseqüentment, hi ha el perill que a tots se'ls pagui amb la mateixa moneda: la ruïna." (fragment pàg. 128-129)