dijous, 13 de setembre de 2012

"Em penso que seria un astronauta genial.
Per ser un bon astronauta cal ser intel·ligent i jo sóc intel·ligent. També cal entendre com funcionen los màquines i jo sóc bo a l'hora d'entendre com funcionen les màquines. També cal ser una persona disposada a estar tota sola en una nau espacial minúscula a milers i milers de quilòmetrs de distància de la superfície de la terra i no tenir atacs de pànic ni patir claustofòbia ni enyorar-se ni tornar-se boig. I a mi m'encanten els espais minúsculs sempre i quan ni hi hagi nin
gú més. Quan vull estar una estona sol de vegades em fico dins l'armari de l'escalfador que hi ha al lavabo i m'esmunyo darrere la caldera i tanco la porta al meu darrere i m'hi assec i passo hores pensant i això em fa sentir una gran calma.
Així doncs, hauria de ser un astronauta que viatgés tot sol o bé tenir un espai propi dins de la nau en què no hi pogués entrar ningú més [...] Hauria de parlar amb la gent del centre de control de la missió, però parlaríem a través d'una ràdio i un monitor de televisió, o sigui que no serien gent de veritat, i per tant desconeguts, sinó que tot plegat seria com jugar a un joc d'ordinador.
A més a més, tampoc no m'enyoraria perquè estaria envoltat d'un unt de coses que m'agraden, que són les màquines i els ordinador i l'espai exterior. I podria mirar per la finestreta de la nau espacial i saber que no hi hauria ningú a prop meu en milers i milers de quilòmetres, que és el que de vegades faig veure a les nits d'estiuquan m'ajec damunt la gespa i miro el cel i em poso les mans al costat dels ulls per no poder veure la tanca ni la xemeneia ni l'estenedor i puc fer veure que só a l'espai.
I l'únic que veuria serien les estrelles. I les estrelles só
n els llocs en què fa milers de milions d'anys es van fabricar les olècules de què està feta la vida [...] I si no em deixessin hi aniria igualment perquè seria un Somni Fet Realitat." (fragment pàg. 89-90)
Enllaç