dilluns, 24 de setembre de 2012

ESQUEIX


 Allargo la mà
com en un comiat tranquil.
Pren-la, plàcidament.
Tenc un esqueix de mi
per perllongar el batec
i el ritme dels teus passos.

Carme Rosanas

3 comentaris:

fanal blau ha dit...

Mira que n'és de bonic aquest poema... que avui me'l faig ben meu!
Segur que a na Carme fins i tot li agradarà!

Carme ha dit...

Ei!

Quina il·lusió que m'ha fet!!

I clar que m'agrada trobar-me a casa teva de convidada!

Gràcies, preciosa, Joana! una abraçadeta ben tendra...

joana ha dit...

Gràcies a les dues. Voltros sou qui, en realitat, m'heu apropat la vostra poesia!

Bon vespre!
I un munt de somriures :)