dimecres, 21 de novembre de 2012




Un dia, a Londres, vaig entrar en una llibreria que no recordo com es deia. I ho escric en passat perquè ignoro si encara existeix. A Londres i a tot arreu, el món de les llibreries ha sofert canvis enormes. Moltes han tancat o bé s'han convertit en sucursals de cadenes de llibreries comercials. Aquella era una casa una mica lareríntica d'un carrer prop del Tàmesi. I era una llibreria atapeïda on venien llibres nous i vells, que tenien barrejats. Badoquejant, vaig anar a parar a la secció de llibres italians. Allà vaig trobar-hi un llibret relligat en tela. Era d'un poeta que jo havia llegit molt poc, Eugenio Montale. El llibre era Le occasioni. Valia una lliura. El vaig comprar. També vaig anar comprant, en rústica, i nous, Ossi di sepia, Satura i La bufera e altro. Llavors Montale no era encara famós, fora dels cercles literaris. Encara no havia tingut el premi Nobel, que li donarien un parell d'anys més tard, el 1975. Montale va ser un descans després dels poetes anglesos desxifrats amb gran esforç amb el meu anglès rudimentari. Teni una aparent simplicitat i una escriptura austera, tot i que era difícil. I el seu escenari em tornava al meu mar. Hi vaig caure de quatre potes i vaig començar a traduir-ne algun poema.

CORNO INGLESE
Il vento che stasera suona attento
-ricorda un forte scotere de lame-
gli strumenti dei fitti alberi e spazza
l'orizzonte di rame
dove strisce di luce si protendono
come aquiloni al cielo che rimbomba
(Nuvole in viaggio, chiari
reami di lassù! D'alti Eldoradi
malchiuse porte!)
e il mare che scaglia a scaglia,
livido, muta colore
lancia a terra una tromba
di schiume intorte;
il vento che nasce e muore
nell'ora che lenta s'annera
suonasse te pure stasera scordato strumento,
cuore.


CORN ANGLÈS

El vent que aquesta tarda toca atent
-recoda un fort sacseig de làmines metàl·liques-
els instruments dels densos arbres i escombra
l'horitzó d'aram
on estries de llum van estenent-se
com estels en el cel que retruny
(Núvols que passen, clars
reialmes d'allà dalt! D'alts Elsdorados
malcloses portes!)
i el mar que escama a escama,
lívid, canvia de color
llança a terra una tromba
d'escumes cargolades;
el vent que neix i mor
a l'hora que lenta s'embasarda
pogués tocar-te aquesta tarda
desafinant instrument,
cor.