L'IMPOSSIBLE VIATGE

La llum, talment d'un far, inunda absorta
la pàgina final d'un llibre i traça
fronteres amb el sòl. Hi ha dies, ara
mateix escric, infant, ulls clucs, els somnis
a punt que el mar es fa com d'ambre i puja,
rissaga lenta, els esgraons de casa. Escumejant,
desferma ports i llança al cel gavines
que eixorden àgils l'aire, Tot es mou
a ritme de rumbada. Orsat, astruc,
la cambra és un veler rumb d'altres illes
intactes d'àmbit grec. Però en la penombra 
hi ha una òliba que riu i al poble suren
vells cans rossegant negres bosses de fems.
Encallat, l'aigua put...

s'amunteguen sargassos.

Ponç Pons

Gràcies, Marta!