"He empès la porta. A dins és fosc, rastres de derives nocturnes, emanacions de cendra refredada. Bashung. Voleur d'amphores au fond des criques. S'acosta a la barra, s'inclina per damunt del zinc, té set, no vol esperar, hi ha algú? Un paio surt d'una cuina i un cop davant d'ella li pregunta en un to solemne què vol prendre, mestressa? Ginebra -veu de la Marianne gairabé inaudible, com un panteix. L'home s'allisa els cabells cap enrere amb les dues mans plenes d'anells, i en acabat esbandeix un got sense treure els ulls d'aquesta dona que ell ja havia vist aquí abans: tot bé, mestresa? La Marianne desvia la mirada, vaig a seure. El gran mirall picat que hi ha al fons de la sala li retorna un rostre que ella no reconeix, i gira el cap per no veure'l.
No tancar els ulls, escoltar la cançó, comptar les ampolles arrenglerades per damunt la barra, observar la forma dels gots, desxifrar els cartells, Où subsiste encore ton écho. Crear trampes, desviar la violència. Aixeca una presa contra les imatges d'en Simon que es formen a tota velocitat i que li vénen a sobre a onades successives, en ràtzia, allunyar-les, a grans cops de llistó, si pot ser, mentre elles ja s'organitzen en records, dinou anys de seqüències mnemòniques, una massa. Tenir tot això ben apartat. Les glopades de memòria sobrevingudes mentre parlava d'en Simon al quarto d'en Révol li han ficat al pit un dolor que no pot controlar, que no pot reduir, per a això caldria situar la memòria dins del cervell, injectar-hi un líquid paralitzan, l'agulla de la xeringa dirigida per un ordinador d'alta precisió, però només hi trobaria el motor de l'acció, la capacitat de recordar, perquè la memòria depèn de tot el cos, cosa que Marianne ignora. J'ai fait la saison dans cette boîte crânienne.
Cal que reflexioni, que s'ordeni les idees, que pugui emetre una frase clara quan arribi en Sean, que encara no sap res. Que encadeni les proposicions de manera intel·ligible. En primer lloc: en Simon ha tingut un accident. En segon lloc: està en coma -glop de ginebra. Dreseur de loulous, dynamiteur d'aqueducs. En tercer lloc: la situació és irreversible -degluteix pensant en aquesta paraula que haurà d'articular, irreversible, cinc síl·labes que vitrifiquen l'estat de les coses i que ella no pronuncia mai, defensant el moviment continu de la vida, la possibilitat de capgirar qualsevol situació, no hi ha res irreversible, res, té per costum de proclamar a cada moment-, llavors adopta un to despreocupat, amolla la frase com qui sacseja amb suavitat algú que es desanima, , no ha ha res irreversible, tret de la mort, l'handicap, i potser aleshores comença a giravoltar, gira sobre ella mateixa, potser es posa a ballar. Però en Simon no. El cas d'en Simon és irreversible." (frangment pàg. 76-78)
(més)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada