dijous, 5 de maig del 2011
dimecres, 4 de maig del 2011
dimarts, 3 de maig del 2011
CAMPS VERDS
Ciutadella 19.02.2011M'agraden les finestres que obren camps verds,
las ciutats que no conec, les drogues que em coneixen.
M'agraden les revoltes, les bicicletes, les cançons, els llacs,
les cases antigues, els cossos nus, els dubtes de sempre, la neu.
M'agrada la gent agradable, l'olor de la fusta, els ports
a l'hivern,
les rondalles d'abans, el respecte, les nits que poden parir dies.
las ciutats que no conec, les drogues que em coneixen.
M'agraden les revoltes, les bicicletes, les cançons, els llacs,
les cases antigues, els cossos nus, els dubtes de sempre, la neu.
M'agrada la gent agradable, l'olor de la fusta, els ports
a l'hivern,
les rondalles d'abans, el respecte, les nits que poden parir dies.
La soñadora (Ricardo Crespo)Lo que puedas hacer o soñar, ponte a hacerlo. La osadía está llena de genialidad, poder y magia
dilluns, 2 de maig del 2011
UN POC DE TOT...
"Que quede claro: la vida, tal cual, no es mala. Hemos realizado algunos de nuestros sueños. Podemos volar, podemos respirar bajo el agua, hemos inventado aparatos electrodomésticos y el ordenador. El problema empieza con el cuerpo humano. El cerebro, por ejemplo, es un órgano de gran riqueza y la gente muere sin haber explotado todas sus posibilidades. No porque la cabeza sea demasiado grande, sino porque la vida es demasiado corta. Envejecemos con rapidez y desaparecemos. ¿Por qué? No lo sabemos, y si lo supiéramos nos sentiríamos igualmente insatisfechos [...] A partir de ahí, el primer deseo es ser inmortal. Claro, que nadie sabe a qué se parece la vida eterna, pero nos la podemos imaginar. En mi sueño de vida eterna no ocurre gran cosa[...] Abro los ojos y me doy cuenta de que mi sueño es más bien superficial [...] El mundo me parece ajeno, no conozco ningún lugar donde pueda sentirme como en casa. Ni siquiera Dios puede resolver este problema, además no creo en Dios, no hace ninguna falta, ni aquí ni en el paraíso. Creo en el amor, es lo único valioso que tenemos, mejor que un programa de fitness, mejor que el deporte. Quizá un día se cumpla mi sueño de eternidad; entonces seré una criatura con piernas, alas o tentáculos, y a lo mejor vivo en otra parte. Al contrario que la mayoría de la gente no tengo miedo a la muerte; al envejecer vuelvo a redescubrir mi juventud, olvidada durante mucho tiempo, y de vez en cuando, si las cosas van mal, me encierro cómodamente en mi trabajo. Mis libros ya me garantizan cierta forma de inmortalidad". 
diumenge, 1 de maig del 2011
Me niego a vivir en un mundo ordinario...
como una mujer ord
inaria.
A establecer relaciones ordinarias.inaria.Necesito el éxtasis.
Soy una neurótica, en el sentido de que vivo mi mundo.
No me adaptaré al mundo...
me adapto a mí misma.
Anaïs Nin
dissabte, 30 d’abril del 2011
divendres, 29 d’abril del 2011
SONS DE NIT...
"Aquelles desenes d'orelles assegudes a la part de baix de l'església ens acompanyaven amb el seu silenci, formaven part de l'orquestra. Els caps immersos en l'atenció musical són els instruments principals de l'execució. Només es toca de veritat en públic, no hi ha música sense un munt d'orelles que la sostinguin. Senyora Mare, com m'ho faré per fer-vos sentir el que hem tocat? Sabeu llegir música vos? No puc fer altra cosa que ajudar-me amb les imatges. Em semblava que estava escampant pólvores damunt els homes asseguts als bancs de l'església. Difoníem les nostres pólvores perfumades, la nostra espècie femenina damunt d'aquella gent. Mossèn Antonio ha escrit un concert on se sent com escumeja la nostra manera de ser de dones, presentada en tres fases, primer l'alegria, després la llangor, després novament l'eufòria. Aquest home treu dels nostres cossos sons femenins, ofereix a les orelles plenes de pèls dels vells mascles la versió sonora de les dones, la nostra traducció en sons [...] Avui, més que no havia intuït durant els assaigs, he sentit que estava fent alguna cosa més, mossèn Antonio ens estava forçant, ens estava fent desbordar més enllà de nosaltres mateixes, quèiem de les baranes, hi havia alguna cosa més enllà de la posa agraciada de sempre, més enllà de la frivolitat que es demana en els nostres concerts, un fervor més inconvenient, desvergonyit, en els moviment ràpids, i un desànim impropi, sense consol, en l'adagio del mig. Aquesta música és feta per una dona, escampem en l'aire el nostre perfum especiat, és això el que vol mòssen Antonio [...] Ha escrit un pastitx de sons que imiten els sorolls de les estacions [...] A les primeres notes se sent com arriben les orenetes. Després l'escalfor il·lumina l'aire, l'aigua s'allibera del gel i corre cap avall, de sobte un temporal fa emmudir els ocells, però dura poc, el pastor roca despés del dinar, el gos borda, es balla abans de la posta, homes i dones fan festa..." (fragment pàg. 99-101) 
dijous, 28 d’abril del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)