dissabte, 6 d’abril de 2013

ESTACIONS...


"I a les seves vides hi va arribar una tempestat que cap d'ells s'hauria pogut imaginar, la més devastadora. Va ser l'any següent, a començament d'octubre.
El curs havia començat amb normalitat després d'un estiu esplèndit que havia allargat les temperatures càlides tot el setembre. Els Balart -Andreu, Selma i fills- i els Foixenc -Júlia, Ernest i Emma- havien compartit casa a Menorca durant la segona quizena d'agost. Havien estat uns dies daurats d'hores allargassades a la platja, llargues migdiades i sopars a la fresca. Quan van tornar a Sorrals tothom va trobar que la canalla, en aquells dies de vacances, havien fet un pas de gegant.
La Violeta havia crescut un parell de centímetres. Estava a punt de fer dotze anys i era una noia tímida i assenyada, estudiosa i francament brillant en algunes assignatures. A Menorca, la seva ajuda amb els petits havia estat un autèntic regal per als adults [...] S'havien passat tardes senceres al porxo de la casa menorquina, sense donar cap feina [...] Els adults havien tornat a la rutina de la feina: l'Andreu a la biblioteca, la Selma a les classes de dibuix, la Júlia i l'Ignasi al centre de psicologia i l'Ernest ficat de ple en la preparació de la seva candidatura a l'alcaldia de cara a les pròximes eleccions. La Rut es feia càrrec en solitari de la botiga de mobles Reig perquè el seu pare, en Valentí, havia decidit que havia arribat l'hora de fer del descans la seva prioritat. Tenia dos néts i la dona de l'Ignasi ja n'esperava un altre, així que de feina, si volia, no n'hi faltaria..." (fragment pàg. 112-113)