dilluns, 27 de gener de 2014

miau...

Mixeta

http://www.megustaleer.com/ficha/L389061/la-botiga-dels-records-perdutsLa Lily corre botiga amunt i avall tota decidida i de mica en mica els esperits s'han anat aplegant per observar-la de prop. La ballarina que va morir fa uns vint anys estira uns leotards d'un penjador i cauen a terra. No té prou força per agafar-los. Es pensa que encara té cos i les cames musculades per fer piruetes i pas de chats, el pas del gat. D'ella només en queda el mer pensament de la mida d'una boleta de vidre invisible que rebota d'una paret a l'altra, que va arribar a la botiga en unes sabatilles de ballet d'època. Sec al capdamunt  de la prestatgeria per llepar-me el pèl i observar el rebombori. A l'altra banda del carrer, una dona elegant, vestida de seda de cap a peus, instal·la un rètol a la vorera. Ella i una altra dona col·loquen penjadors de roba i testos amb flors davant l'altra botiga. La Lily està tan atrafegada que no s'adona del que passa fora, tampoc no veu l'esperit negre que empeny un maniquí uns centímetres més enllà.Ara distingueixo la forma que l'esperit vol recordar: el cos femení de carn i ossos que un dia va tenir. Era una dona vella, alta i prima, d'espatlles encorbades. També era una dona trista i havia perdut tota l'esperança. S'arrosagava con una ànima en pena per la casa, on s'amagava tota sola, i enyorava profundament l'amor de la seva vida, el seu amor perdut. L'esperit d'aquesta dona no vol que la Lily ni ningú visqui aquí. L'únic que vol és que la deixin en pau. (fragment pàg. 108)