(més si clikeu damunt es llibre i aquí)
" Veu una illa. Ja estava preparat perquè li passés. Pero en veure-la, no pot deixar de sentir una felicitat desconeguda que és de debó una felicitat desconeguda.
Creu que és cap al migdia del dia tercer. No n'està segur. S'Havia deixat anar del tot. Ja no esperava res. Ara, però, torna a tenir forces. Com si acabés d'abandonar el Queen. Ha de donar ordres concretes al seu cos, que no obeeix al primer impuls. Li ha de dir al seu cervell no que nedi, cosa que el cervell no entén, no, li ha de dir que mogui els braços i els peus com si fossin aspes [...] Quina distancia hi deu haver? Una milla? Potser menys. Menys, segur. Com és possible? A la carta nàutica no n'hi havia cap, d'illa o penyal. O ell no ho recordava [...] Deixa de nadar i, fent el mort, perd el coneixement..." (pàg. 51-52)
Creu que és cap al migdia del dia tercer. No n'està segur. S'Havia deixat anar del tot. Ja no esperava res. Ara, però, torna a tenir forces. Com si acabés d'abandonar el Queen. Ha de donar ordres concretes al seu cos, que no obeeix al primer impuls. Li ha de dir al seu cervell no que nedi, cosa que el cervell no entén, no, li ha de dir que mogui els braços i els peus com si fossin aspes [...] Quina distancia hi deu haver? Una milla? Potser menys. Menys, segur. Com és possible? A la carta nàutica no n'hi havia cap, d'illa o penyal. O ell no ho recordava [...] Deixa de nadar i, fent el mort, perd el coneixement..." (pàg. 51-52)
Flavia Company
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada