(més si clikeu damunt es llibre i aquí)

"Com a mi, a l'Emili també li agradaven molt les antigues cançons americanes de Brodway. Elle tenia més tirada per les ràpides, com ara "Cheek to cheek" d'Irving Berlin o "Begin the beguine" de Cole Porter, mentre que jo em decantava més per les balades agredolces de l'estil de "Here's that rain day" o "It never entered my mind". Però teníem molts gustos comuns i, en aquella època, trobar algú amb uns interessos tan afins en un campus universitari del sud d'Anglaterra era gairebé un miracle. Els joves d'avui dia poden escoltar qualsevol estil musical. El meu nebot, que començarà la universitat aquesta tardor, està passant la fase del tango argentí. Però també li agraden Edit Piaf i les composicions més recents de l'última collita de grups indie. A la nostra època, en canvi, els gustos no eren tan eclèctics. Els meus companys d'estudis es dividien en dos grans grups: els hippies de cabelleres llargues i vestimenta folgada que tenien tirada pel rock pregressiu, i els més refinats amb indumentària de tweed, per als quals tot el que no fos música clàssica equivalia a un terrabastall infernal. De tant en tant, trobaves algú que es declarava aficionat al jazz, per bé que sempre fos l'anomenat crossover; és a dir, improvisacions interminables sense cap mena de respecte per les cançons magníficament elaborades en les quals s'inspiraven."

(pàg. 47 fragment des conte COME RAIN OR COME SHINE)

Kazuo Ishiguro