Inspirada en la vida de l'escriptora angloantillana Jean Rhys,
L'alè del búfal és una història d'amor a la literatura.

(més si clikeu damunt es llibre i aquí)

"Un dia d'escriure. Molt de vi. Dos dies de ressaca. Torna a començar la roda. La meva vida es mou al ritme d'un rellotge que no para.
Anit vaig pujar al terrat. Tot era negre i se sentia la remor de la brisa. No era la brisa del mar, era la brisa de la terra que aixeca petits grans de terra, com pols molt fina. Anit jo mirava pertot, escoltant [...] Jo sempre sortia una estona, a veure què passava. Mirava, escoltava. També em miraven a mi. És veritat. La gent es mira. Jo pensava: Tota aquesta gent sap fer coses, tenen treballs, manegen diners i posseeixen cases, crien fills. Jo en canvi m'he fixat en les dues brises. Pens: és inútil, Gwen; i aquí fora no hi ha ningú.
Vaig baixar del terrat. L'aire era fred, i això que ja s'ha acabat la primavera. I ara em pregunt: Ahir, quin dia era? No sé si era dia d'escriure, o de vi, o de ressaca." (p. 50-51)

Neus Canyelles