"La Holly tenia un gat i tocava la guitarra. Els dies de bon sol, es rentava el cap i s'asseia amb el gat, un mascle pèl-roig i tigrat, a l'escala d'incendis, i tocava la guitarra mentre se li eixugaven els cabells. Quan jo sentia la música, em plantava en silenci a prop de la meva finestra. La Holly tocava molt bé, i de vegades cantava i tot. Cantava amb la veu aspra i trencada d'un minyó adolescent. Sabia tots el èxits de les comèdies musicals, Cole Porter i Kurt Weill; li agradaven especialment les cançons d'Oklahoma!, que aquell estiu eren noves i de moda arreu. Però altres vegades interpretava unes cançons que t'induïen a preguntar-te on devia haver-les apreses, d'on podien procedir; melodies vagabundes, d'una tendresa aspra, amb lletres que feien pensar en les pinedes i en les prades. Una deia: "No vull dormir, ni vull morir, només vaguejar per les pastures del cel"; i aquesta, pel que es veia, era la que li agradave més, perquè sovint continuava tocant-la i cantant-la quan ja tenia els cabells ben secs, i el sol s'havia post i s'il·luminaven les primeres finestres en la penombre del capvespre.
Però no ens vam arribar a conèixer de debò, oficialment, fins al mes de setembre, una nit en què ja començaven de deixar-se sentir les primeres esgarrifances de la tardor." (pàg 22-23)
Però no ens vam arribar a conèixer de debò, oficialment, fins al mes de setembre, una nit en què ja començaven de deixar-se sentir les primeres esgarrifances de la tardor." (pàg 22-23)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada