dijous, 15 de desembre del 2011

EL "DUENDE" DE LA POESIA...



Rodolo en una melodia
o la cerco
surant en somnis
amatents
.

Marta Sempere

5 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Doncs, sí, el té.

La Marta té la màgia de la poesia, en tot el que fa, en tot el que toca...

Totalment d'acord!

:)

joana ha dit...

La "conec" de fa poquet, però no en tenia cap dubte!

Saps què penso? que quan guaiti per aquí, envermellirà i sortirà volant... i ja veuràs com no deixa cap comentari envers el seu poema.

Una abraçada, Carme!

Carme Rosanas ha dit...

:) Una abraçada, Joana.

fanal blau ha dit...

Havia deixat un comentari que s'ha esfumat...
Intento reproduir-lo...

Vermella com un tomàquet, si!
Això és perque mireu amb bons ulls...

I, si, sortiria volant, però em quedaré una estona amb vosaltres, que sou bona companyia.

Una abraçada, joana, i un somriure ample!

joana ha dit...

Em pensava que no vindries...

I me n'alegro moltísim d'haver-me equivocat!!!

Una forta abraçada, Fanalet!
:)

paraula de pas: somriure