dimecres, 7 de desembre del 2011

PENSO, DIC, FAIG...


Penso
que rés no és en va;
que res d'allò que dic
ni d'allò que faig
no es perd,
si en el joc hi arrisco
tot el que tinc,
sense temor de perdre.

Dic
ben poca cosa.
Que ja ha arribat el temps d'alçar-nos
i sortir a ple carrer
i acollir tota
la gent com a germans.

Faig
tot el que puc per adaptar-me al ritme
de tots el que conec,
un per un i amb esforç,
perquè la meva veu els sigui
com un indret comú,
com una taula.

Miquel Martí i Pol

1 comentari:

Unknown ha dit...

a quin llibre pertany aquesta poesia?