"Corria el mes de juny de l'any 1558 la poderosa flota posà rumb a Menorca, i el dia 29 a la nit es trobaren davant el port de Maó, llavors ja defensat pel castell de Sant Felip, fortalesa gairebé inexpugnable que havia costat molt penoses contribucions a tots els habitants d'aquella terra miserable. Els canons començaren a disparar, i les murades a fer-se estelles amb els impactes [...] El governador de Menorca que era en aquell moment a la fortalesa, per distribuir la paga dels soldats, manà que les dones i infants de la vila de Maó es refugiassin a Ciutadella, i cap a mitjanit, quan arribaren a la capital, hagué de tornar a sortir, per cercar reforços, perquè l'esquadra otomana havia vorejat l'illa pel nord i es desplegava ara davant les cales properes.La lluna de juliol projectava una estela de plata damunt el mar enfosquit, i Llunanegra, recolzat a la barana, vora Jasmina, endivinava el perfil de la terra que l'havia vist néixer. Allà, terra endins, hi havia la cavalleria d'en Silas Mamert, on havia esta un infant remot, feliç en braços de la mare [...] La lluna brillava, immaculada, corba i subtil com una fulla de simitarra, damunt el cel negre. Hi havia quelcom molt familiar en aquell aire salobre, en l'olor de la marina llunyana, mullada pel rellent, les roques rosegades pels cops de mar, la terra erma, cremada, la remor monòtona de les ones i l'udol del vent. Quelcom conegut, com una veu que li recordàs tot el passat i que li fes veure clar el futur." (fragment pàg. 224-225)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada