Hem caminat i avui ens emparàvem
en la crescuda serenor de l'arbre,
contra el gran vent del llindar de la nit.
Hem estirat la terra
i el nostre somni de la nova casa
alçada en el solar de la llibertat.
No una segura flor, però sí l'esperança
de la segura flor hem collit i portàvem
al llarg d'aquesta pols de la peregrinació.
Ara deixem les paraules
i ens hem sentit arribats al silenci,
per la remor d'una llunyana cavalcada.
(pàg. 71 de LA PELL DE BRAU)
2 comentaris:
:)
jeje els coneixes, eh?
Són una cucada, gràcies!
I em serveixen, avui, per senyalar el nombre del poema... i, fins el novembre, per no oblidar-me dels anys que tenc :)
Bon vespre!
Publica un comentari a l'entrada