PLOU!

Hay palabras que suben
como el humo, y otras que
caen como la lluvia

Madame de Sévigné

PÒQUER D'ASSOS

"Visc en una cabana amb lloguer baix. Poc després d'instalar-m'hi, a través de l'agent immobiliari vaig descobrir que el propietari és l'home per a qui treballo. Ell és el fundador de la companyia de taxis on faig de xofer: VACANT TAXIS. Una empresa dubtosa, per no dir més [...]
La casa on vaig créixer era una ruïna total, però m'hi vaig quedar fins que el Tommy, el meu germà, va acabar l'institut i se'n va anar a la universitat. A vegades penso que jo hauria pogut fer igual, però era massa mandrós com a estudiant. Sempre estava llegint el que fos en comptes d'aplicar-me en les mates i tota la resta. Potser hauria pogut apredre un ofici, però aquí no hi ha escoles de formació professional, i menys per als tipus com jo. Per culpa d'aquesta ganduleria, a l'institut no anava gens bé, exceptuant l'anglès, gràcies a les lectures [...]
Un dimarts al vespre quan arribo a casa de la feina, agafo el correu de la bústia. Juntament amb les factures de la llum i del gas i la propaganda de torn, hi ha un sobre petit. Hi ha el meu nom escrit amb un gargot i em pregunto que carai deu ser [...] És molt tard quan finalment me n'ocupo. Alguna cosa em fluctua entre els dits mentre aguanto el sobre a les mans i començo a estripar-lo... per un moment, tinc la sensació que tot s'atura a observar mentre fico el dits dins el sobre i en trec una carta vella. L'As de Diamants. Hi ha tres adreces escrites amb la mateixa lletra que el sobre [...] Qui em podria enviar una cosa així?, em pregunto. Que he fet per rebre una carta vella a la bústia, amb unes adreces misterioses anotades? Torno a entrar i m'assec a la taula de la cuina. M'esforço a endivinar què passa i qui m'ha enviat per correu el que podria ser un retall de destí. Em sobrevenen visions d'un munt de cares..." (fragment pàg. 22-31)

Markus Zusak

EL INSOMNIO

El insomnio es un estado frenéticamenter creativo. En su transcurso concibes proezas amorosas y actos criminales, viajas velozmente, escribes libros enteros e incluso cambias varias veces de vida. En los ataques de insomnio, la épica, la lírica y el drama se confunden en una única representación que parece que va a durar eternamente. Y por fin caes en el sueño únicamente por puro agotamiento. Rafael Argullol

VISCA LA TECNOLOGIA!

Todo el mundo me dice que tengo que hacer ejercicio. Que es bueno para mi salud.
Pero nunca he escuchado a nadie
que le diga a un deportista:
tienes que leer

José Saramago

A MIDA

Llegir és moblar el teu propi apartament interior

Jostein Gaarder

DESDE LAS NUEVE

Doce y media. Rápidamente el tiempo ha pasado
desde las nueve y media cuando encendí mi lámpara
y me senté aquí. Estoy sentado sin leer
ni hablar. A quién podría hablar
en la casa vacía.
La imagen de mi cuerpo joven,
cuando encendí mi lámpara a las nueve,
vino a mi encuentro despertando un perfume
de cámaras cerradas
y pasado placer -¡qué audaz placer!
También trajo a mis ojos
calles ahora no reconocibles,
lugares de otro tiempo donde la vida ardió,
teatros y cafés que una vez fueron.
La imagen de mi cuerpo joven
volvió y me trajo también memorias tristes:
las penas familiares, los adioses,
los sentimientos de los míos, los sentimientos
apenas atendidos de los muertos.

Doce y media. Cómo pasan las horas.
Doce y media. Cómo pasan los años.

(pàg. 99-100)

K. Kavafis

20 ANYS SENSE MONTSERRAT ROIG

Dibuix de na Carme

El llimoner hi era i prou. Com tantes coses que veiem, davant de les quals passem de llarg sense adonar-nos que les retenim, sense pensar que les estem retenint per utilitzar-les després. El llimoner no va ser així. L’altre, el literari, havia esdevingut un símbol. Jo vivia tancada, com he dit, en un pati voltat de cases altes, enclaustrada sota una volta de cel blau o ennuvolat, sempre el mateix retall de cel, inamovible. Allò que desvetllava la meva imaginació era el carrer, perquè m’estava prohibit. Allí els nens eren lliures, vivien entre els gossos i els arbres, amb els genolls plens de crostes, jugaven a aventis, s’estossinaven i malparlaven. Quan vaig començar a anar sola per Barcelona, el meu carrer va deixar de ser misteriós. Aleshores el misteri era dins la ciutat, amb la seva grandesa, amb els seus barris on, qui sap, hi havia gent que vivia com li donava la gana. Les paraules dels adults em servien per a imaginar la prohibició. Alguna cosa de semblant passa amb l’amor i en l’amor hi ha molta literatura..."

"Digues que m'estimes encara que sigui mentida"

més

DE CINC LLETRES...

GRÀCIES, LITTLEMARTA!

¡Qué raro y maravilloso es ese fugaz instante en el que nos damos cuenta de que hemos descubierto un amigo!

William Rotsler