dissabte, 16 de gener de 2010

LECTURES EN VEU ALTA...



(més si clikeu damunt es llibre)

"Per què em posa tant trist pensar en aquell temps? Per l'anyorança d'una felicitat passada, potser -i vaig ser-ne, de feliç, en aquell mes i mig en què realment vaig treballar com un ximple per salvar el curs i ens vam estimar com si al món no comptés res més- . O és perquè sé què va passar després i que després només va sortir a la llum el que ja existia?
Per què? Per què el que va ser bonic se'ns espatlla en mirar enrere i veure que amaga lletges veritats? [...] De vegades el record ja deixa de ser fidel a la felicitat quan el final va ser dolorós. Potser perquè la felicitat tan sols és certa quan es manté eternament? Perquè només pot acabar dolorosament el que ha estat dolorós inconscientment i ignoradament? Però, qué és dolor inconscient i ignorat. Evoco aquells temps i em veig en el record [...]
El motiu eren les lectures. Li vaig parlar de les epopeies d'Homer, dels discursos de Ciceró i de la història de Hemingway sobre l'home vell i la seua lluita contra el peix i el mar. Va voler sentir com sonaven el grec i el llatí i li vaig llegir fragments de l'Odissea i de les Catilinàries [...]
- Llegim textos.

- Llegeix-me-les a mi!
-Tu tens la veu molt maca, noiet; m'estimo més escoltar-te que no llegir-m'ho jo [...] Però l'endemà, quan vaig anar a besar-la, em va apartar.
- Primer vull que em llegeixis
Ho deia seriosament. Li vaig haver de llegir Emilia Galotti mitja hora abans que no m'agafés cap a ..." (Pàg. 33-36)