(ciutadella 12.05.2012)
- No més incerta de tan vehement
- la sorpresa amb què aculls la llum que esclata
- rera el mirall opac i els cortinatges
- angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de prova.
- És així com la vida expressa el seu
- misteri i en referma la bellesa.
- L'entreteixit del temps no mostra cap
- fissura, flueix sempre, ineluctable.
- Tot és perfecte i just dins el seu àmbit.
Miquel Martí i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada