diumenge, 26 de maig de 2013

ATURALL


Generosa en silencis, ara penso
la tarda que ha passat i m'hi retrobo.
No em vull ni massa lluny ni massa prop
dels horitzons de mi que reconec
i puc tocar amb els dits de la memòria.
Mot rere mot, els versos configuren
un àmbit de preguntes i misteri
que algú, potser llunyà i desconegut,
desxifrarà sense ni jo saber-ho.
Serà l'instant del gran acompliment
i un vent suau dispersarà les ombres
perquè l'espai que quedi sigui net
i obert a tota mena de propòsits.

Camins enllà, els temps farà camí,
i jo, mig complagut, mig resignat,
ho contemplaré tot des d'allà on sigui.

Miquel Martí i Pol