dijous, 16 de maig de 2013

CAPSES PLENES...


"Les capses de paraules feien posar malalta dels nervis la meva mare perquè no paraven de créixer i es desbordaven o es rebentaven per les juntures; estaven sobre el llit quan volia canviar els llençols, em desendreçaven la taula on havia de fer els deures, tapaven les vistes de la finestra perquè s'apilonaven a l'ampit.
Jo també feia posar malalta dels nervis la meva mare perquè sempre volia tenir les capses a mà, me les volia emportar quan anava a veure l'avi i quan anàvem a veure la tia Joujou al Walensee, i em costava decidir quina m'emportava, i acabava fent posar de mal humor a tothom perquè havíem aaribat tard -per culpa meva-, i llavors jo feia morros tot el dia, com deia la mare, perquè no havia agafat la que volia perquè havia hagut de sortir tan de pressa -per culpa seva.
Els últims nervis que li quedaven, però, se li van acabar quan vaig baixar les capses de paraules al soterrani on guardaven les bosses i caixes de claus i cargols, i el pare en va portar algunes a la cuina perquè al soterrani no hi havia prou lloc per culpa de les capses de paraules, i va renegar, i la mare també va renegar perquè va trobar cargols al calaix dels coberts i papers amb paraules estrangeres o amb paraules inventades o amb un sentiment[...] CALAIX DELS COBERTS, va escriure la mare en un paper, i el va enganxar al calaix. ARMARI DELS PLATS en una porta, perquè hi va trobar xinxetes, femelles i tacs [...] La mare va obrir un calaix d'una revolada i va agafar un grapat de forquillesparaulesfemelles, va estirar un parell de papers i va llegir:
-PENA. DOLOR. DESGRÀCIA. AFLICCIÓ. Amb les forquilles. ESTAR TRIST també. ¿I amb les culleres? ¿Què hi tenim, a més de cargols? DIVERSIÓ, AVORRIMENT...
Va dir a l'armari:
-¿Es pot saber on visc, jo? Me'n podria anar amb un circ. Et juro que me n'aniré amb un circ. Tenir controlada una trepa de mones és més fàcil; domar tres lleons, bufar i fer ampolles. Aconseguiré que una bandada d'elefants camini pel jardí sense trepitjar ni una prímula, i d'aquí tres setmanes em ballaran un tango en parelles a la cuina sense trencar ni un ou [...] Vaig recollir els papers procurant no fer-la enfadar encara més. La mare era capaç de qualsevol cosa. No m'estranyaria que llancés les paraules a la brossa, i llavors jo les hauria de recuperar." (fragment pàg. 125-127)

(més)

Monica Cantieni, Projektleiterin Frischfilm