dilluns, 27 d’abril de 2015

RETROBADA...


http://www.alianzaeditorial.es/libro.php?id=3295661&id_col=100500&id_subcol=100501"L'Adam havia arribat fins aquí en el moment que la Semiramis li va trucar per comunicar-li que el restaurant de l'hotel aquell dia estava reservat per a una festa privada i que ella havia demanat que li portessin uns quants plats a casa. Ara estava asseguda a la terrassa, amb la taula parada, i li proposava que hi anés.
-Estava escrivint una carta a en Naïm.
-La pots acabar més tard. T'espero. El xampany està obert. Si no t'afanyes a venir perdrà les bombolles.
-Aguanta les bombolles, Semi, acabo la carta, l'envio i vinc. Cinc minuts...
Va tornar a la pantalla.

"La bella Semi em fa córrer. I aquesta carta ja és massa llarga, però encara hi ha dues coses que t'he de dir.
"La primera és que estic contentíssim que vulguis tornar al país després de tants anys i que estic impacient de ser al teu costat quan vegis de nou les teves cases, tant de la capital com la de la muntanya -escenari de luxúria, si t'he entès bé. Com que tot això ja ha prescrit, espero les teves confessions completes!
"La segona és que a hores d'ara seria útil, i fins i tot força urgent, plantejar-nos unes dates concretes per a la trobada. Què et semblaria, per exemple, l'última setmana de maig o la primera de juny? Avui som 27 d'abril, en Mourad va trapassar la nit del 20 al 21. El "quarantè" serà el 31 de maig i proposo que ens reunim al voltant d'aquest dia, un cap de setmana llarg, preferentment... Si hi estàs d'acord, m'ho dius i jo en parlaré amb els altres demà mateix. Encara no sé ambcertesa quants serem. L'Albert encara no ha contestat a l'últim missatge que li vaig enviar, però tinc esperances. Naturalment, també hi haurà la Tani i la Semi, en Ramez i la seva dona, sens dubte també en Nidal, el germà del pobre Bilal, i tu i jo... I tu, vindràs acompanyat -"opció recomanada", com diuen els programes d'ordinador- o de solter? Jo insistiré perquè la Dolores, la meva companya, vingui. Espero que acceptatà allunyar-se de la seva revista, encara que només sigui quaranta-vuit hores...
"Ara et deixo, amb una abraçada molt forta,
"Adam"

Va prémer "envia" i va córrer al balcó de la caseta de la Semiramis, que havia deixat la porta oberta."
(fragment pàg. 287-288)