El insomnio es un estado frenéticamenter creativo. En su transcurso concibes proezas amorosas y actos criminales, viajas velozmente, escribes libros enteros e incluso cambias varias veces de vida. En los ataques de insomnio, la épica, la lírica y el drama se confunden en una única representación que parece que va a durar eternamente. Y por fin caes en el sueño únicamente por puro agotamiento. Rafael Argulloldimarts, 15 de novembre del 2011
EL INSOMNIO
El insomnio es un estado frenéticamenter creativo. En su transcurso concibes proezas amorosas y actos criminales, viajas velozmente, escribes libros enteros e incluso cambias varias veces de vida. En los ataques de insomnio, la épica, la lírica y el drama se confunden en una única representación que parece que va a durar eternamente. Y por fin caes en el sueño únicamente por puro agotamiento. Rafael Argulloldilluns, 14 de novembre del 2011
diumenge, 13 de novembre del 2011
dissabte, 12 de novembre del 2011
divendres, 11 de novembre del 2011
DESDE LAS NUEVE
Doce y media. Rápidamente el tiempo ha pasado
desde las nueve y media cuando encendí mi lámpara
y me senté aquí. Estoy sentado sin leer
ni hablar. A quién podría hablar
en la casa vacía.
cuando encendí mi lámpara a las nueve,
vino a mi encuentro despertando un perfume
de cámaras cerradas
y pasado placer -¡qué audaz placer!
También trajo a mis ojos
calles ahora no reconocibles,
lugares de otro tiempo donde la vida ardió,
teatros y cafés que una vez fueron.
La imagen de mi cuerpo joven
volvió y me trajo también memorias tristes:
las penas familiares, los adioses,
los sentimientos de los míos, los sentimientos
apenas atendidos de los muertos.
Doce y media. Cómo pasan las horas.
Doce y media. Cómo pasan los años.
(pàg. 99-100)
K. Kavafis
dijous, 10 de novembre del 2011
20 ANYS SENSE MONTSERRAT ROIG
El llimoner hi era i prou. Com tantes coses que veiem, davant de les quals passem de llarg sense adonar-nos que les retenim, sense pensar que les estem retenint per utilitzar-les després. El llimoner no va ser així. L’altre, el literari, havia esdevingut un símbol. Jo vivia tancada, com he dit, en un pati voltat de
cases altes, enclaustrada sota una volta de cel blau o ennuvolat, sempre el mateix retall de cel, inamovible. Allò que desvetllava la meva imaginació era el carrer, perquè m’estava prohibit. Allí els nens eren lliures, vivien entre els gossos i els arbres, amb els genolls plens de crostes, jugaven a aventis, s’estossinaven i malparlaven. Quan vaig començar a anar sola per Barcelona, el meu carrer va deixar de ser misteriós. Aleshores el misteri era dins la ciutat, amb la seva grandesa, amb els seus barris on, qui sap, hi havia gent que vivia com li donava la gana. Les paraules dels adults em servien per a imaginar la prohibició. Alguna cosa de semblant passa amb l’amor i en l’amor hi ha molta literatura..."
Etiquetes:
Aniversari,
Fotografia,
Girona,
Montserrat Roig
dimecres, 9 de novembre del 2011
dimarts, 8 de novembre del 2011
GRÀCIES, LITTLEMARTA!
CALENDARI
Pugna el silenci per guanyar nous àmbits,
però només hi ha lloc per la notícia.
De tan veloç, el món es desgavella.
Cap pensament no sap dir l'hora exacta
i el venerable racó dels profetes
ara l'ocupen mitjans mediàtics.
Algú pot dir si el vent bufa a deshora?
si "fer l'amor" és o no un eufemisme?
si es compliran les promeses i els pactes?
si de tant viure no perdrem la vida?
o si ens sobraran fulls de calendari
quan ja no hi hagi temps per repensar-se?
"El món va a la catàstrofe", ja ho deia
el gran Vicent anys ha. Contrast estúpid:
per descansar fem esports d'aventura.
-No exagereu?
-Doncs no, gens no exagero,
només cal que mireu al voltant vostre.
Miquel Martí i Pol
però només hi ha lloc per la notícia.
De tan veloç, el món es desgavella.
Cap pensament no sap dir l'hora exacta
i el venerable racó dels profetes
ara l'ocupen mitjans mediàtics.
Algú pot dir si el vent bufa a deshora?
si "fer l'amor" és o no un eufemisme?
si es compliran les promeses i els pactes?
si de tant viure no perdrem la vida?
o si ens sobraran fulls de calendari
quan ja no hi hagi temps per repensar-se?
"El món va a la catàstrofe", ja ho deia
el gran Vicent anys ha. Contrast estúpid:
per descansar fem esports d'aventura.
-No exagereu?
-Doncs no, gens no exagero,
només cal que mireu al voltant vostre.
Miquel Martí i Pol
dilluns, 7 de novembre del 2011
DESTÍ...
" Anduve dando tumbos una temporada, durmiendo en casas de amigos, ganando algo de dinero gracias a mis conocidas habilidades mecanográficas. Coloqué unos cuantos artículos en el periódico local. Me hicieron un contrato de seis meses como auxiliar administrativo en una compañía de seguros médicos. Era verdad lo que me había dicho mi padre: escribiendo a máquina uno siempre se abre paso en el mundo. Alquilé un apartamento. Por primera vez vivía completamente solo. Me hicieron fijo en la oficina. Me enamoré de manera rutinaria unas cuantas veces, más que nada por culpa de ese instinto que me empuja a estar enamorado desde que tenía siete u ocho años. Reescribí mi novela: inesperadamente gané con ella el premio de narrativa que convocaba un ayuntamiento de Castilla-La Mancha. No era un premio, la verdad, que tuviera mucha difusión, y es posible que los dos mil ejemplares impresos de mi novela aún sigan almacenados en los sótanos del mecenazgo manchego, pero a pesar de todo me entrevistaron en un periódico de Ciudad Real y en un programa de Radio Granada donde trabajaba un amigo mío, y recibí unos cuantos telegramas de felicitación [...] Yo era ya un escritor porque los demás habían decidido que lo era, y cuando digo los demás me refiero, por supuesto, a diez o doce personas: un editor, unos cuantos críticos, algún compañero de trabajo, algún lector angélico que me enviaba una carta [...] En los angostos límites, en el minifundismo literario de mi celebridad, yo me volvía secretamente vanidoso." (fragment pàg. 40-41)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






