Escena 1
Escenari a les fosques. Es comença a sentir "Ne me quitte pas", de Jacques Brel. Es van encenent els llums. Habitació d'hospital. Bàsicament, una tauleta amb el ràdiocd, una cadira i MIQUEL estirat al llit.
MIQUEL (S'aixeca lentament, apaga el ràdiocd i saluda el públic amb un gest): -Bon vespre a tothom. No sé si sou reals, si existiu o sou l'ombre d'un somni, però jo em sent perdut en aquest gran teatre del món. Destrossam el paisatge, embrutam el mar, contaminam l'aire... Anam cap a la fi del món. Quan era al·lot, sempre ens parlaven del Judici Fianl. Ho recordau? El cel s'obrirá, sortiran els àngels i faran sonar les trompetes de l'Apocalipsi. Llavors començarà tot: terratrèmols, volcans que esclaten, cases que s'esfondren, estels que cauen, pluges de foc [...] De petit, sempre m'explicaven que al infern ens torturaran i ens cremaran vius eternament. Són ganes d'emprenyar, eh! Per quatre dies que tenim i quatre pecats que fem... No n'hi ha per tant! En canvi al cel, diuen, es passaran tot el dia contemplant Déu. Pot ser un poc avorrit. Si no hi ha tele o futbol..." (pàg. 9-10)
Escenari a les fosques. Es comença a sentir "Ne me quitte pas", de Jacques Brel. Es van encenent els llums. Habitació d'hospital. Bàsicament, una tauleta amb el ràdiocd, una cadira i MIQUEL estirat al llit.
MIQUEL (S'aixeca lentament, apaga el ràdiocd i saluda el públic amb un gest): -Bon vespre a tothom. No sé si sou reals, si existiu o sou l'ombre d'un somni, però jo em sent perdut en aquest gran teatre del món. Destrossam el paisatge, embrutam el mar, contaminam l'aire... Anam cap a la fi del món. Quan era al·lot, sempre ens parlaven del Judici Fianl. Ho recordau? El cel s'obrirá, sortiran els àngels i faran sonar les trompetes de l'Apocalipsi. Llavors començarà tot: terratrèmols, volcans que esclaten, cases que s'esfondren, estels que cauen, pluges de foc [...] De petit, sempre m'explicaven que al infern ens torturaran i ens cremaran vius eternament. Són ganes d'emprenyar, eh! Per quatre dies que tenim i quatre pecats que fem... No n'hi ha per tant! En canvi al cel, diuen, es passaran tot el dia contemplant Déu. Pot ser un poc avorrit. Si no hi ha tele o futbol..." (pàg. 9-10)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada