(més si clikeu damunt es llibre)"Mumare planxava a la fonda, darrera la finestra de l'estudiet. Era una finestra amb persianes verdes i amb vidres de color beig , que en deien "color marfil". Els vidres eren curiosos, perquè no eren ben regulars, sinó que tenien qualque falla, i allò deformava la imatge que s'hi transparentava, de manera que la gent que passava pel carrer es convertia momentàneament en un monstre, en veure-la de pel tros fallat. Passava un fillet amb la maleta d'anar a escola i, un instant, era una tortuga gegantina. Passava un cavall amb un carro i era un canó amb rodes. Passava un vell amb una boina, i era un buda amb una albergínia pansida damunt la clespa. Vegades hi feia hores, mirant com mumare planxava i xerrava amb la cosidora, i veient transformar-se la gent pel vidre irregular de la finestra". (pàg. 42)
Pau Faner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada