(més si clikeu aquí i aquí)
"Com de costum, adam i eva dormien nus, un al costat de l'altre, sense tocar-se, una imatge edificant però enganyosa de la més perfecta de les innocències. No es van despertar i el senyor tampoc els va despertar. El que l'havia portar fins allà era el propòsit d'esmenar un defecte de fabricació que, finalment ho va veure clar, enlletgia seriosament les seves criatures i que era, imagineu-vos, la falta de melic. La superficie pàl·lida de la pell dels seus nadons, que el sol suau del paradís no aconseguia colrar, es mostrava massa nua, massa exposada, segons com obscena, si és que aquesta paraula ja llavors existia. Sense demora, no fos cas que es despertessin, déu va estirar el braç, suaument va prémer amb la punta del dit índex la panxa d'adam, tot seguit va fer un ràpid moviment de rotació, i de cop va aparèixer un melic. La mateixa operació, practicada a continuació en el cos d'eva, va donar uns resultats similars, però amb la notable diferència que el melic de ella va sortir força millorat pel que fa a la forma, els contorns i la delicadesa del plecs. Aquesta va ser l'última vegada que el senyor va mirar una obra seva i va considerar que estava bé.
Cinquanta anys i un dia després d'aquesta afortunada intervenció quirúrgica amb la qual s'iniciava una nova era en l'estètica del cos humà sota el lema consensual que en ell tot és millorable, es va produir la catàstrofe..." (pàg. 15-16)
Cinquanta anys i un dia després d'aquesta afortunada intervenció quirúrgica amb la qual s'iniciava una nova era en l'estètica del cos humà sota el lema consensual que en ell tot és millorable, es va produir la catàstrofe..." (pàg. 15-16)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada