(Girona 10.06.2011)Temps venturosos
No sé si plou on ets, però la pluja
fa que et recordi. Havíem compartit
moltes pluges i moltes esperances;
matins, tardes, capvespres desfilaven
sota el pausat exordi de la pluja
i érem feliços amb ben poca cosa.
Passejàvem sovint sota la pluja
i cadascun dels dos feia projectes
que fins i tot a voltes s'acomplien.
Temps venturosos. Ara tu no hi ets
i la pluja segueix. M'agradaria
saber que plou per tu també, i la pluja
ens uneix com abans, altra vegada.
A mi sempre m'ha agradat la pluja.
Miquel Martí i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada