"Em fa la sensació que no estic tota sola, que algú m'observa, que em torç el pensament, o que fins i tot, m'habita. Ja sé que és absurd, això , i que el que em passa és que no aguant aquesta solidtud i m'invent esperits, i repàs l'entorn, i torn a col·locar les quatre coses que hi ha damunt la taula. Els diccionaris, els retoladors, la llibreta de prendre notes, la impressora, els compactes. Per més tard he preparat la Missa de Santa Cecília de Haydn, en una edició econòmica que vaig comprar a l'FNAC i que encara no he escoltat [...] M'he tret les lents de contacte, i m'he posat la loció hidratant per la cara i el coll, i la crema per evitar que la pell dels talons i els colzes em faci escates, i el pijama, i els peücs vermells que na Teresa em va regalar com a remei per als meus peus freds. Ara, quan deixi d'escriure aquest fragment de dietari, rellegiré alguna cosa de Lispector que tant m'impressiona. Vaig posar Aigua Viva de manera quasi automàtica dins la maleta.
A l'habitació s'hi està bé. No obstant això, els crits dels animals salvatges que sonen amplificats per les muntanyes i la neu i la fosca que m'arriben des de fora m'impacienten una mica. Fa una nit lletja. El vent em desassossega. He cercat un sinònim per la paraula neu i només em surt "glaç", "gel", però per a mi no és el mateix. Escriure sobre el paisatge d'aquí dalt és complicat. No vull descriure els moviments de les branques dels arbres carregats de neu com si fossin fantasmes. No ho vull fer perquè em sembla una imatge tòpica, però el soroll de la neu caient a terra o empesa contra la meua finestra m'intranquil·litza molt, i com que no ho vull veure he abaixat les persianes i he tancat les cortines. Ara intentaré imaginar que sóc a qualsevol indret del món civilitzat, i que a fora, en lloc de neu i muntanyes hi ha arena i la mar, i un passeig marítim, perquè un paratge urbanitzat sempre em dóna més seguretat. Uah, un altre animal que piula. Em sembla que per molt que ho intenti, no aconseguiré la calma que necessit per descansar. Un poc d'impressií sí que fa aquest lloc. Si almenys ella fos aquí." (fragment pàg. 116-117)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada