dimarts, 4 de desembre de 2012

LA CANÇÓ DEL CANSAT



Hi ha gent a qui no li agrada que es 
parle, s'escriga o es pense en català.
És la mateixa gent a qui no li agrada
que es parle, s'escriga o es pense.


Ovidi Montllor





 Em va tocar tocant Mediterrani.
Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.


Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.


Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.


Quede clar, també, que són covards,
tots aquells que obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.


És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.


I torne a repetir: sóc alcoià.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle en català
i ho faig a la manera de València.