dimarts, 11 de desembre de 2012

PASSEJADES...


"L'endemà vaig tornar a passar per Shepp Meadow de camí cap a una lectura de poemes que feien a l'YM-YWHA de Ninety-second Street, i em vaig fixar en el fullatge moribund de colors vius. Havia plogut feia una estona, i els claps de núvols banyats de llun s'anaven esparracant. Les branques dels erables i els oms no es movien.
La pluja havia privat molta gent de sortir a fer esport després de la feina, i el parc era quasi buit [...] Al cel hi havie les últimes clarors del dia, i total la llum que hi quedava era una ratlla de blau que es veia entre els edificis de la banda de ponent. 
Vaig percebre un canvi en el tràfec distant de la ciutat, de final de jornada: la gent tornant-se'n cap a casa o començant el torn de nit, els preparatius per al sopar a milers de cuines de restaurant, i la tènue claror groga que es projectava de les finestres dels pisos. Vaig afanyar-me a sortir del parc i vaig pujar per Lexington fins a la sala de conferències on, quan tots ens vam haver assegut, van presentar el poeta. Era polonès i anava vestit de marró i de gris; i, tot i que era relativament jove, tenía els cabells ben blancs. Va pujar al faristol entre aplaudiments, i va dir: No tinc intenció de parlar de poesia, sinó de la persecució, si permeten aquesta llicència a un poeta. Què podem entendre sobre les arrels de la persecució, sobretot quan la victima d'aquesta persecució és una tribu, una raça o una comunitat cultural? Començaré explicant un cas. Dominava l'anglès, però l'accent tancat que tenia i la forma com allargava les vocals i feia vibrar les erres li donaven un aire vacil·lant, com si mentalment traduís cada frase abans de pronunciar-la. Mirava el conjunt de la sala, a tothom i a ningú en concret, i els llums se li reflectien a les ulleres de tal manera que semblava que tingués un gran pegat blanc a sobre de cada ull." (fragment pàg. 56-57)