dissabte, 2 de febrer de 2013

TEMPS DE PLUJA

 
 (Ciutadella, 2 de febrer de 2013)

 Qualsevol dia al capvespre
darrera de la finestra
sents el seu alè de tardor,
dolç i trist és com un plor
que el vent ens acosta
i que truca a la porta.


Ell seu a taula,
el sents allí, no li cal dir una paraula,
per saber que ha arribat al fi.
El temps de pluja,
temps d'estimar-se a mitja veu,
de collir el que van llençar a tot arreu,
és el temps de pluja.


  De tornar a buidar l'armari
mentre els fulls del calendari
van caient sense fer soroll,
d'oblidar la barca al moll,
quan mai no s'acaba l'amor ni l'estimada.


Ell seu a taula,
el sents allí, no li cal dir una paraula,
per saber que ha arribat al fi.
El temps de pluja,
temps d'estimar-se a mitja veu,
de collir el que van llençar a tot arreu,
és el temps de pluja.


A prop del foc,
per a tots dos hi ha lloc.

Joan Manuel Serrat