Qualsevol dia al capvespre
darrera de la finestra
sents el seu alè de tardor,
dolç i trist és com un plor
que el vent ens acosta
i que truca a la porta.
Ell seu a taula,
el sents allí, no li cal dir una paraula,
per saber que ha arribat al fi.
El temps de pluja,
temps d'estimar-se a mitja veu,
de collir el que van llençar a tot arreu,
és el temps de pluja.
De tornar a buidar l'armari
mentre els fulls del calendari
van caient sense fer soroll,
d'oblidar la barca al moll,
quan mai no s'acaba l'amor ni l'estimada.
Ell seu a taula,
el sents allí, no li cal dir una paraula,
per saber que ha arribat al fi.
El temps de pluja,
temps d'estimar-se a mitja veu,
de collir el que van llençar a tot arreu,
és el temps de pluja.
A prop del foc,
per a tots dos hi ha lloc.
Joan Manuel Serrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada