dilluns, 17 de maig de 2010


(més si clikeu damunt es llibre
aquí i
aquí)


" Els infermers, els zeladors..., tothom sap i admet que aquí, a l'hospital, només hi ha malalts de debò.
Tothom menys jo. Perquè jo sóc aquí perquè vull. Em faig el malalt. I ningú no se n'adona. Faig tan bé el meu paper de malalt que fins i tot jo mateix, algun cop, he arribat a creure-me'n el rol. De debò, no exagero. La meva interpretació ratlla la perfecció. Si no fos per aquest vici irremeiable d'escriure el que penso, podria perfectament per un alienat total. I no és que escrigui tan sovint. De fet, ara no ho estic fent. Jo estic imaginant que escric. Així ningú no em veu escriure. Però amb aquest mètode cap dels que me envolten no sap que he escrit i acabat quatre llibres. Quatre en total, sense comptar alguna participació en publicaciones semanals i quincenals. Aquestes publicacions més esporàdiques són una mica més complicades de fer, perquè no es fàcil enviar a l'editorial el que escric. Aqui no ens deixen enviar correu. Ni electrònic. Però quan ve a visitar-me algun amic, algun familiar, aprofito per donar-li l'escrit i ell mateix l'acosta fins l'editorial. Així no he de patir perquè ningú no equivoqui l'encàrrec.
I en aquest punt he d'obrir un petit parèntesi: tinc poques visites [...] Depèn del ritme de visites que tingui el fet que se'm publiquin més o menys articles, més o menys escrits. Sobre aquest tema he d'admetre que no ho tinc gens fàcil. Perquè no sempre estàs en disposició d'imaginar-te una visita. No sempre en tens ganes. O estàs cansat i fatigat d'estar imaginant que escrius durant tota una nit, o d'imaginar que has hagut de resseguir, posem per cas, entre dotze o tretze volums de la Gran Enciclopèdia Mediterrani , el rastre d'un antic faraó nabateu. Saps quina feinada que és això?..."
(pàg. 13-14)

http://www.elpunt.cat/imatges/28/43/baixa/780_008_2843949_407a118443327c3fdc5bc56048d6c40f.jpg
Josep Campmajó