dilluns, 3 de maig del 2010


(més si clikeu damunt es llibre i
aquí)

Per aixó les havia d'escriure, aquestes pàgines. I m'hauria sabut greu ni arribar-hi a temps, perquè penso que si en aquest llibre hi ha alguna cosa vàlida es l'amor a la vida.

"Estimada Olga: Si jo et parlés de la teva condició psíquica no entendries res i em miraries amb aquells ulls irònics que són tan teus. Com volent dir: "Què t'empatolles ara?..." [...] No estic d'acord amb l'habitual classificació: deficients físics i deficients psíquics. El que en diem subnormals no tenen perquè ser forçosament, deficient psíquics. Jo crec que tu no ho ets, i com que no et tinc per un cas únic, i penso que tots els teus companys mongòlics, o molts, o ni que sigui alguns, tenen les teves caraterístiques, l'ús sistemàtic de "deficient psíquic" em sembla una barbaritat. Psíquic prové de psique, que l'enciclopèdia defineix així: "Terme, usat sobretot pels psicòlegs i psicoanalistes moderns en comptes del mot ànima o esperit, que es refereix a la totalitat organitzada dels procesos conscients i inconscients i a l'activitat intencional de l'home." Ningú no em negarà que tu tens una plenitud d'ànima o d'esperit, o una psique tant o més sana que la meva, i que la teva "activitat intencional" és correcta. No has necesitat mai un psicòleg ni un psiquiatre per corregir cap pertorbació de la teva psique. El teu món vital pot ser més limitat que el d'altres persones, però psíquicament estàs perfectament centrada. Estàs identificada amb tu mateixa, tens bones relacions amb la gent, ets d'una bondat i una generositat extraordinaries, i et sents -i ho dius- feliç. No sé posar-te, doncs, entre els deficients psíquics. Tinc l'evidència, en canvi, que pertanys al grup de deficients intel·lectuals. Que és molt diferent. (pàg. 43-45)