(més si clikeu damunt es llibre i aquí)

"Tenim un munt de coses al cap. Un munt de coses molt allunyades d'aquells borborigmes racistes. Hi ha la música i els escriptors. Camins, mans, caus. Cues d'estels fugaços copiades als rebuts de la targeta de crédit, pàgines arrancades, records feliços i records esgarrifosos. Cançons, tonades a la punta de la llengua. Missatges arxivats, llibres contundents, gominoles i discos ratllats. La nostra infantesa, les nostres solituds, les nostres primeres emocions i els nostres projectes de futur. Totes aquelles hores a l'aguait i totes les complicitats. Les acrobàcies de Buster Keaton. La carta d'Armand Robin a la Gestapo i l'àries dels núvols de Michel Leiris. L'escena en què Clint Eastwood es gira dient Oh... and don't kid yourself Francesca... i aquella en què Nicola Carati dóna suport als malalts torturats el el judici del seu botxí. Els balls del 14 de juliol a Villiers..." (pàg.31)

Anna Gavalda